Lo vídeo

A L'OMBRA DE TENEBRA
EL VÍDEO DE BENVINGUDA

Dimecres 21 de novembre de 2018 vaig gravar aquest vídeo de prova i, atès que el resultat no és tan terrífic com es podia esperar de bell antuvi, he resolt compartir-lo ací amb tots els lectors de Tenebra.

Catalunya: indrets màgics

Catalunya: indrets màgics

Catalunya: indrets màgics és una col·lecció de set quaderns que tracten, cadascun d'ells, sobre el folklore, llegendes i fets paranormals dels llocs indicats.

Estan consagrats, respectivament, a:

1. Banyoles

2. El bosc de Savassona

3. Miravet

4. Pratdip

5. Tivissa

6. La Sénia

7. Girona

El preu de cada quadern és de 10 euros.

Si esteu interessats en adquirir-ne cap

podeu escriure a 

absentagil@yahoo.es

o bé a la pàgina de facebook d'Emili Gil

Cartell de la presentació a Barcelona de la col·lecció «Catalunya: indrets màgics», dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19.00 h., a la floristeria «El balconet de Sants» (Rambla del Brasil 40, bis. Metro: Badal). S'oferí un tastet de «L'Elixir de Llarga Vida» a tots els presents, elaborat amb elements naturals i seguint la tradició de les bruixes catalanes.

Més enllà del Bé i del Mal

QUADERNS
MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL

Els «Quaderns més enllà del Bé i del Mal» són una col·lecció d'escrits al voltant de personatges, fets, llegendes i mites relacionats amb la, diguem-ne, «cultura occidental» i que es troben en els fonaments de l'actual civilització caòtica de la qual en patim els efectes diàriament.

Aquesta és una col·lecció oberta que s'ampliarà progressivament; va ser iniciada el mes de març de 2018 amb sis títols; el mes de novembre de 2018 s'amplià amb el quadern dedicat a Edgar Poe, i el mes de setembre de 2019, amb els consagrats a Howard Phillips Lovecraft i al mític bosc artúric de Brocelianda. Ara com ara, els títols existents són:

LILIT

LA PRIMERA DONA

      ALEISTER CROWLEY 

      LA PERTETUÏTAT DE LA GRAN BÈSTIA 666

ELS NOU BARONS DE LA FAMA

L'ENGENDRAMENT MÍTIC DE LA NACIÓ CATALANA

      GEROLAMO SEGATO

      EL PETRIFICADOR

ERZSÉBET BÀTHORY

EL PREU DE LA BELLESA

 

 

        FRANÇOIS BERTRAND

        EL VAMPIR DE MONTPARNASSE

   

EDGAR POE 

UN ASSUMPTE PENDENT

        H. P. LOVECRAFT

        UNA APROXIMACIÓ

BROCELIANDA

EL MÍTIC BOSC ARTÚRIC

CRIPTOBOTÀNICA

ARBRES I FLORS QUE MENGEN CARN

JACINT VERDAGUER

EXORCISMES ENTRE L'ATLÀNTIDA I EL CANIGÓ

BRAM STOKER

A L'OMBRA DE DRÀCULA

GUY DE MAUPASSANT

LA FASCINACIÓ DE LA FOLLIA

Els interessats en adquirir els

QUADERNS MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL

podeu escriure al correu electrònic

absentagil@yahoo.es

o bé al facebook

d'Emili Gil

Els taüts de la brossa

ELS TAÜTS DE LA BROSSA

Dimecres 24 d’octubre de 2018, a dos quarts de nou del vespre, uns veïns del barri de Torreforta de Tarragona descobriren un parell de taüts buits, l'un sobre l'altre, al costat d’uns contenidors de la brossa, al carrer Francolí, no gaire lluny de la benzinera del barri de Ponent. Feren una fotografia que aviat es desplegà per les xarxes socials i arribà a les administracions. El president de l’Associació de Veïns de la Floresta, Miguel Ángel Cruz, va fer arribar la fotografia a la consellera de Recursos Humans de l’ajuntament, Ivana Martínez Valverde (PSC), la qual va encarregar als serveis de neteja (FCC) que retiressin de la via pública les caixes, tot i assenyalant, segons precisa el Diari de Tarragona del 25 d’octubre de 2018, que «miressin dins del contenidor orgànic per si hi havia restes humanes». S’hi personaren, doncs, el servei de neteja i la guàrdia urbana. No es trobaren restes humanes, però els agents constataren que els taüts semblaven autèntics i molt vells.

Els fèretres, sense tapa, presentaven un mal estat de conservació evident. Ningú no havia vist qui els havia deixat allà, entre el contenidor de matèria orgànica i el de paper. Finalment, aparegué un veí que afirmà haver vist d’on havien sortit les caixes: d’un magatzem d’una empresa de construcció del mateix carrer Francolí. Les autoritats contactaren amb el propietari, el qual els respongué no saber res de l’assumpte. A poc a poc al barri s’havia format un bon guirigall; hi havia qui pensava que la notícia sortiria a les primeres planes dels diaris i a les capçaleres dels telenotícies. 

Uns joves, sorpresos per l’aldarull que s’havia organitzat, trucaren a la guàrdia urbana i declararen haver estat ells qui havien deixat els taüts al carrer Francolí. Es tractava d’un parell de caixes que s’havien utilitzat com a atrezzo en un  «passatge del terror» al barri de l’Albada, l’any passat. Segons ells, un amic els havia deixat el magatzem per guardar alguns dels elements decoratius del «túnel del terror» (que enguany preparen a Riuclar). Alguns dels objectes que eren a la intempèrie s’havien fet malbé, degut a les darreres pluges, i decidiren dur els taüts al contenidor més proper. Van demanar disculpes, assegurant que mai se’ls havia passat pel cap  fer-ho amb cap mala intenció. Es van endur de nou les caixes cap al magatzem amb la intenció de tallar-les i cremar-les. Ateses les circumstàncies ningú no els denuncià i la policia tampoc els multà.

TV Terres de l'Ebre

Emili Gil parla dels seus llibres

a TV Terres de l'Ebre

en acabat de presentar la novel·la

El convent (Rex Mundi)

La Sénia,

dissabte 18 d'agost de 2018

Edward Mordrake

EDWARD MORDRAKE

El presumpte cap momificat d'Edward Mordrake

Edward Mordrake (també Modrake) va néixer  l’any 1887  amb una malformació estranya de diprosopia (també diprosopius) que consistia en l’existència d’una segona cara a la part posterior del seu crani.  El cas es va donar a conèixer públicament al llibre Anomalies and Curiosities of Medicine (octubre de 1896), dels doctors George M. Gould i Walter L. Pyle, on aplegaven un seguit de curiositats mèdiques.

La «segona cara» tenia un aspecte femení i segons va declarar el mateix Edward era diabòlica, atès que durant les nits  remorejava contínuament «coses que només se senten a l’Infern», que el torturaven i no el deixaven dormir. Els metges, que confirmaren que el «rostre demoníac» si bé no podia articular paraules, ni menjar, ni beure, sí que reia, plorava, gemegava i era capaç de fer sons, van considerar la possibilitat d’extirpar-lo;  però cap no va veure’s amb cor d’intentar-ho, ja que les tècniques cirúrgiques eren força limitades.

Edward,  que viva en un pis de lloguer, es va penjar als 23 anys dels barrots de ferro de la barana del seu balcó, l’any 1910.

Tanmateix hi ha força indicis que indiquen que  tot plegat va ser una invenció literària del poeta Charles Lotin Hildreth, el qual els dies 11 i 14 de desembre de 1895 va publicar als diaris Parsons Daily Sun i Decatur Herald, respectivament, diversos casos patològics que, segons ell, havia extret de publicacions de la Royal Scientific Society londinenca. Hi havia escrit, fins i tot, casos com el d’una aranya gegant amb rostre humà, un home amb pinces de cranc en lloc de mans, sirenes i tritons. Ja uns anys abans, el 1874, havia escrit al voltant dels arbres carnívors. El poeta morí als 39 anys, el 1896, just quan es publicava el llibre dels doctors George M. Gould i Walter L. Pyle.

Tom Waits va escriure una cançó, «Poor Edward», inspirada en el cas i editada a l'àlbum «Alice» (2002).

La Pedra dels Sacrificis

LA PEDRA DELS SACRIFICIS

DEL BOSC DE SAVASSONA

 

Entre tots els «bolos» que hi ha a Savassona, la denominada Pedra o Arca dels Sacrificis era el sancta sanctorum de les bruixes, diuen; l’altar natural on es sacrificava el bestiar i, potser de manera ocasional, alguna vida humana —innocent o no— com a oferiment a algun déu o deessa de l’antigor. 

 

El poder de fascinació que ofereix la Pedra dels Sacrificis és innegable, no tan sols per les seves dimensions monumentals, sinó també pels esgrafiats misteriosos de simbologia evidentment esotèrica, així com per les canalitzacions per on, a parer de l’investigador Josep Maria Armengou, «baixava la sang de les víctimes per a ser recollida com a ungüent màgic i si més no per a fertilitzar la terra» (Els misteris de la Catalunya màgica, 1991).

 

Sebastià d’Arbó explica que «tots els rituals màgics autèntics, ja des del principi dels temps, s’han celebrat amb sacrificis d’animals o persones, perquè l’autenticitat de la litúrgia màgica així ho exigia; si no hi ha sacrifici no hi ha sang, la sang és energia; si no hi ha sang no hi ha transmutació d’energia vital; si no hi ha força energètica no hi ha acte màgic i aleshores el ritual no és complet. Fins i tot la religió cristiana utilitza la sang (ara simbòlicament) per fer la transmutació en vi i donar autentitcitat al ritual de la Santa Missa (al principi del cristianisme sacrificaven per a això animals)». 

 

Afegeix que en aquest bosc encara es fan rituals secrets de màgia negra i satanisme. Les diverses excavacions arqueològiques que s’han fet al terme han tret a la llum dotzenes de cadàvers, sobretot de nenes petites i dones. La llegenda assegura que al cim d’aquesta mola enorme el diable en persona presidia els sàbats que s’hi celebraven. 

 

(Fragment del quadern El bosc de Savassona, màgia megalítica, de la col·lecció «Catalunya: indrets màgics»).