A l'ombra de Tenebra
diumenge, 26 de novembre del 2017

La nena fantasma del carrer de Santa Tecla

›
LA NENA FANTASMA DEL CARRER DE SANTA TECLA La Part Alta de la ciutat de Tarragona, pel que sembla, és un territori idoni p...
dilluns, 28 d’agost del 2017

La font d'Hèracles

›
LA FONT D'HÈRACLES La font d'Hèrcules, o Hèracles, una obra de pedra i ferro forjat d'Antoni Gaudí, construïda el 188...
diumenge, 13 d’agost del 2017

Edgar Poe 3

›
  Poe, Edgar Poe (i 3)  continuació de l'article «Poe, Edgar Poe», d'Emili Gil Ignoro perquè el convencionalisme int...

Edgar Poe 2

›
  Poe, Edgar Poe (2)  continuació de l'article «Poe, Edgar Poe», d'Emili Gil Ignoro perquè el convencionalisme in...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
Emili Gil
Emili Gil i Pedreño (La Sénia, 1969), autor de Tenebra (2014; Premi ICTINEU a la millor novel•la fantàstica en català) i llibres com Perfum de tenebres (2001), Misteris fascinants (2002) i La Sénia extraordinària (2015). Té publicats reculls poètics dins de Poesia noranta (1997), Poesia 2000 (2001) i Dibuixant poemes (2016). Representant del Consell de Joventut de Barcelona a Estrasburg (1988). Secretari de l’Associació de Joves Escriptors (1992-2000) en Llengua Catalana (AJELC). Periodista a diversos periòdics del Maresme, coedità la revista Lovecraft magazine i féu l’exposició fotogràfica Ombres i tombes. Fou responsable de la secció «L’altra cara de la lluna», de la revista La lluna en un cove. Ha traduït obres de Poe, Nerval, Le Fanu, Stoker, Baudelaire, Lovecraft, Maupassant i Doyle. Coordinador del taller Com es fa una revista de por? i lector editorial, s’ha capbussat en els fets paranormals dels Països Catalans. Catalunya encantada (2016), París, una guia màgica (2016), La màgia de Gènova, Triêua i Torí (2017), El convent (2018), Dimonis de mitjanit (2019) i Jules Verne, Tivissa i Amiens (2020) són els seus darrers llibres. És a l’atur i sobreviu com pot.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.