A l'ombra de Tenebra
dimarts, 20 de març del 2018

Sa punta de Galera i Sa Mà des Gegant

›
SA PUNTA DE GALERA I SA MÀ DES GEGANT Sa punta de Galera        Ens diu Gabriel Martín i Roig, al llibre L’Empordà fantàstic (2...
dissabte, 10 de març del 2018

El convent (Rex Mundi)

›
EL CONVENT (REX MUNDI) El convent (Rex Mundi) , d'Emili Gil, és una novel·la que tracta de diversos aspectes de la realitat...
dilluns, 19 de febrer del 2018

La Cala Fosca

›
LA CALA FOSCA      Una antiga rondalla ens explica com Pirene, filla del rei Tubal (segons la mitologia catalana, ja que segon...
dilluns, 5 de febrer del 2018

El «Poe Toaster»

›
EL POE TOASTER La llosa original sota la qual fou sebollit Edgar Poe Des de la dècada de 1930 (alguns investigadors, emperò, p...
diumenge, 26 de novembre del 2017

La nena fantasma del carrer de Santa Tecla

›
LA NENA FANTASMA DEL CARRER DE SANTA TECLA La Part Alta de la ciutat de Tarragona, pel que sembla, és un territori idoni p...
dilluns, 28 d’agost del 2017

La font d'Hèracles

›
LA FONT D'HÈRACLES La font d'Hèrcules, o Hèracles, una obra de pedra i ferro forjat d'Antoni Gaudí, construïda el 188...
diumenge, 13 d’agost del 2017

Edgar Poe 3

›
  Poe, Edgar Poe (i 3)  continuació de l'article «Poe, Edgar Poe», d'Emili Gil Ignoro perquè el convencionalisme int...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
Emili Gil
Emili Gil i Pedreño (La Sénia, 1969), autor de Tenebra (2014; Premi ICTINEU a la millor novel•la fantàstica en català) i llibres com Perfum de tenebres (2001), Misteris fascinants (2002) i La Sénia extraordinària (2015). Té publicats reculls poètics dins de Poesia noranta (1997), Poesia 2000 (2001) i Dibuixant poemes (2016). Representant del Consell de Joventut de Barcelona a Estrasburg (1988). Secretari de l’Associació de Joves Escriptors (1992-2000) en Llengua Catalana (AJELC). Periodista a diversos periòdics del Maresme, coedità la revista Lovecraft magazine i féu l’exposició fotogràfica Ombres i tombes. Fou responsable de la secció «L’altra cara de la lluna», de la revista La lluna en un cove. Ha traduït obres de Poe, Nerval, Le Fanu, Stoker, Baudelaire, Lovecraft, Maupassant i Doyle. Coordinador del taller Com es fa una revista de por? i lector editorial, s’ha capbussat en els fets paranormals dels Països Catalans. Catalunya encantada (2016), París, una guia màgica (2016), La màgia de Gènova, Triêua i Torí (2017), El convent (2018), Dimonis de mitjanit (2019) i Jules Verne, Tivissa i Amiens (2020) són els seus darrers llibres. És a l’atur i sobreviu com pot.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.