Poe, Edgar Poe (i 3)
continuació de l'article «Poe, Edgar Poe»,
d'Emili Gil
Ignoro perquè el convencionalisme
internacional (no només el dels Països Catalans) ha fixat la norma o costum
d'anomenar Edgar Poe com a Edgar Allan Poe. Només puc atribuir-ho al descuit, a
la ignorància de la biografia de l'autor, o bé a una completa despreocupació
que frega el «passotisme» o «semenfotisme»; una actitud, aquesta darrera, que
hauria de fer enrogir els cercles intel·lectuals.
 |
| Daguerreotip
d'Edgar Poe, pres originalment per Edwin H. Manchester, fotògraf de la
casa Masury & Hartshorn (Providence, Rhode Island), el matí del 9 de
novembre de 1848 (altres biògrafs el daten al 15 de novembre, i fins i
tot al desembre). Poe tenia 39 anys. La imatge reproduïda és una còpia
d'una còpia, ja que segons explica Michael J. Deas al llibre The Portraits and Photographs of Edgar Allan Poe
(1988, Universitat de Virgínia), l'original desaparegué el 1860.
Posteriorment, el daguerreotip fou retocat per C. T. Tatman, l'any 1904,
tal com és indicat al retrat |
A continuació exposaré els motius, amb
la major brevetat i síntesi que sigui capaç, pels quals considero que el nom
complet de l'escriptor Poe és Edgar Poe, sense l'Allan.
(Continuació):
4) La maledicció de la «A.»
Molts dels defensors que l'Allan
continuï figurant al nom de Poe esgrimeixen que ell sempre signà «Edgar A. Poe»
els contes, poemes i articles que publicà. El fet és indiscutible, però no en
sabem exactament els motius. Tot i que hi ha raons plausibles: l'una seria el
reconeixement intrínsec que, gràcies als Allan, en Poe havia rebut una bona
educació escolar i acadèmica, com ell mateix confessa en diversos escrits. En
una carta del 29 de desembre de 1831 suplica ajut a John Allan, tot
evocant «l'amor que alguna vegada sentí per mi quan em gronxava entre els seus
genolls i el record de l'època en la qual jo l'anomenava pare». Poe se'n
recordava; Allan sembla que no, o que no volia recordar-ho.
L'altra raó a tenir en compte és que
potser pensava que el cognom Allan li obriria certes portes que, de no ser el
fill adoptiu de qui era, mai no se li haguessin obert. És permissible creure
que també ho fes per l'amor que la seva mare adoptiva, Frances, havia sentit
per l'Allan en qüestió, malgrat que l'enganyés. Fins i tot és possible que l'«A.»
fos una manera de dir a tot el món qui havia estat el seu «pare adoptiu», i com
l'havia tractat; talment com si fos una mena de venjança recargolada.
 |
| Anunci de 1840 de la propera aparició de la revista The Penn Magazine, d'Edgar Poe |
Edward de Bittencourt, doctorat en
Filosofia i Lletres, manifestà que «també a mi em repugna l’espuri Allan que li
endossà el seu protector, fins i tot la “paràsita inicial” quan signava Edgar
A. Poe; però americans i anglesos, caps de brot, com sempre, en colonialisme,
han imposat la bastarda mistificació».
5) John Allan no menciona Edgar Poe al
testament
En aquella època les lleis no ho permetien,
ni tan sols en contemplaven la possibilitat, però és cert que el jove Edgar
s’hagués desfet del cognom Allan. Poe era un ésser lliure, un «home-ocell» com
defineixen alguns, i sempre trià la llibertat, fins i tot en moments ben
difícils, quan sotmetre’s a les convencions socials li hagués ofert una vida
més benestant. Respectem-li, doncs, la voluntat infinita de ser lliure, sense
cadenes ni hipoteques. Per arrodonir-ho, podem llegir en qualsevol biografia
que quan John Allan traspassà, el 27 de març de 1834, no deixà res, res de res,
absolutament res, ni un llapis, ni una pell de taronja, en herència al seu presumpte
fill adoptiu. De fet, al document ni tan sols se l'anomena, com si no existís,
ni hagués existit mai.
6) Charles Baudelaire
El 27 de gener de 1847, mentre Poe
patia per l'estat de salut de la seva esposa Virgínia, a París un poeta
desconegut llegia El gat negre.
Charles Baudelaire fou el millor intèrpret de la seva obra i vida. El francès
mai no tingué cap dubte respecte el nom de Poe, potser perquè havia viscut i
patit una situació similar amb el respectiu padrastre, Jacques Aupick (que
aquest sí que l'acollí legalment, comme
il faut). Baudelaire sempre, sempre, sempre l’anomenà Edgar Poe. Oi que no
coneixem el poeta amb el nom de Charles Aupick Baudelaire? Doncs fem el mateix
amb Poe: diguem-li pel seu nom i cognom autèntic, el que sentia, del qual mai
no renegà: Edgar Poe.
 |
| Exemplar de la primera traducció que féu en Charles Baudelaire de l'obra d'Edgar Poe, l'any 1856 |
7) Altres referències
Jules Verne, Stéphane Mallarmé, Hanns
Heinz Ewers i Xavier Benguerel, entre molts altres escriptors i artistes,
també l’anomenaren únicament Edgar Poe.
 |
| Stéphane
Mallarmé publicà una traducció del poema El corb (The Raven, 1845),
d'Edgar Poe, l'any 1875, amb il·lustracions d'Édouard Manet |
A la Biblioteca Pública Arús, a
Barcelona, oberta al públic el 24 de març de 1895, als murs de la sala de
lectura hi ha gravats els noms de diversos escriptors universals de totes les
èpoques, entre ells, Edgar Poe, així, literalment. Sense cap enquistament de
cap «A.», ni res de semblant.
Matthew Pearl a la novel·la A l’ombra de Poe (2006) escriu: «Com si
Edgar Poe només fos un simple autor d’articles de diari! Fixeu-vos que no
cometia l’error de dir, com s’havia acostumat a dir la premsa, Edgar Allan Poe.
No. Aquell nom era una contradicció, una quimera, una mena de monstre profà.
John Allan havia acollit el poeta el 1811, quan era petit, però més tard el va
abandonar, sense pietat, a la seva sort».
Fins i tot a la sèrie de còmics Batman-Nevermore (DC, 2003), de Len Wein
i Guy Davis, on es barregen algunes històries de Poe amb la mitologia de l’home
rat-penat, els autors fan que el mateix escriptor renegui de l’Allan.
 |
| Pàgina del tebeo Batman-Nevermore, on l'escriptor diu a Batman que el seu nom és Edgar Poe |
Calen més esclariments, o
justificacions, per desfer-nos d’una vegada de l’inadequat i imposat Allan?
Adéu, Allan, adéu. Bon vent.
Visca Edgar Poe lliure!
 |
| Sortosament encara hi ha un bon grapat d'autors que coneixen el nom de Poe, Edgar
Poe (sense l'Allan, que no fou sinó un destorb en la seva
vida). |
El present article comença a
i continua a
