Poe, Edgar Poe (1)
Ignoro perquè el convencionalisme
internacional (no només el dels Països Catalans) ha fixat la norma o costum
d'anomenar Edgar Poe com a Edgar Allan Poe. Només puc atribuir-ho al descuit, a
la ignorància de la biografia de l'autor, o bé a una completa despreocupació
que frega el «passotisme» o «semenfotisme»; una actitud, aquesta darrera, que
hauria de fer enrogir els cercles intel·lectuals.
 |
| Daguerreotip
d'Edgar Poe, pres originalment per Edwin H. Manchester, fotògraf de la
casa Masury & Hartshorn (Providence, Rhode Island), el matí del 9 de
novembre de 1848 (altres biògrafs el daten al 15 de novembre, i fins i
tot al desembre). Poe tenia 39 anys. La imatge reproduïda és una còpia
d'una còpia, ja que segons explica Michael J. Deas al llibre The Portraits and Photographs of Edgar Allan Poe
(1988, Universitat de Virgínia), l'original desaparegué el 1860.
Posteriorment, el daguerreotip fou retocat per C. T. Tatman, l'any 1904,
tal com és indicat al retrat |
A continuació exposaré els motius, amb
la major brevetat i síntesi que sigui capaç, pels quals considero que el nom
complet de l'escriptor Poe és Edgar Poe, sense l'Allan.
1) Els pares biològics de Poe
Edgar Poe va néixer a Boston, el 19 de
gener de 1809. Fou el segon fill de David Poe i Elizabeth Arnold (també
coneguda pel nom d’Eliza Poe), actors de teatre que deambulaven d’un poble a un
altre per guanyar-se les garrofes. El 8 de desembre de 1811 traspassà
Elisabeth, ja abandonada pel seu marit David —completament alcoholitzat;
desaparegut, literalment, el juliol de 1810 a Nova York; alguns biògrafs diuen
que va morir— i en la més absoluta de les misèries. És llavors quan el petit
Edgar va a parar sota la custòdia de la família del benestant —encara no ric—
comerciant de Richmond, John Allan. Fou batejat el 12 de desembre de 1811, amb
el nom d'Edgar Poe. Els seus germans, William Henry i Rosalie, foren acollits
per l'avi David Poe i la tieta Maria Clemm, i per la família Mackenzie,
respectivament.
 |
| Elisabeth Arnold (Eliza Poe), mare biològica d'Edgar Poe, en una miniatura anònima |
2) Els pares adoptius
Frances Keeling, la mare adoptiva,
mostrà durant tota la vida una devoció sincera pel xiquet. En morir aquesta
dona, el 29 de febrer de 1829, Poe quedà molt afectat. En canvi, John Allan, el
marit de Frances, tan sols va adoptar el nen davant de l’Església —segurament
per allò del «què diran»—, però mai davant de la llei, cosa que encara fa més
absurd el manteniment actual d’aquest cognom en l’escriptor. De fet, va ser a
petició de Frances que l’enterrament d’Elizabeth va ser pagat, i el menut
acollit.
Frances Keeling, mare adoptiva d'Edgar Poe, en un retrat de Thomas Sully
La mare biològica morí el 8 de
desembre de 1811, i el nen fou batejat el 12 de desembre, però John Allan no va
decidir quedar-se'l fins passat el 26 de desembre, dia en què el teatre de
Richmond patí un incendi; va haver-hi setanta-dos morts; un profund sentiment
de dol i compassió envaí la ciutat. No hauria estat ben vist que un burgès com
Allan portés el petit a l’orfenat, tenint les possibilitats, com tenia, de
quedar-se’l a casa; encara menys, en plenes festes de Nadal.
Malgrat pagar-li els estudis escolars
i universitaris (en part), mai no fou capaç de comprendre la seva vocació
literària, ni d’entendre la necessitat d’estima que calia a l’escriptor
incipient, abandonant-lo a la misèria. A més a més, Poe, en saber que John
Allan des de feia molts anys enganyava sentimentalment, i sexualment, a Frances
i que tenia, com a mínim, dos fills extra-matrimonials a qui passava diners es
posà de part de la dona. A finals de març o principis d’abril de 1825 John
Allan esdevingué un dels homes més rics, sinó el més ric, de tot l’estat de
Virgínia, ja que heretà del tiet William Galt (en algun document l’anomenen
James Galt).
 |
| John Allan, en un retrat atribuït al pintor Philippe Abraham Peticolas. |
El present article continua a
i
