divendres, 11 d’agost de 2017

La marquesa de Brinvilliers


LA MARQUESA DE BRINVILLIERS



«Durant cert període del segle XVII, a l’edifici número 12 del carrer Charles-V (metro: Saint-Paul, o Sully-Morland) hi hagueren uns fogons que cuinaren els singulars àpats d’una diabòlica i atractiva marquesa. 

Fa pocs dies, una amiga em comentava que molts homes han mort, als Països Catalans i al llarg de la història, degut a la presa inconscient de llumins que les seves esposes mesclaven, i mesclen, amb destresa i habilitat, a l’interior de les truites de patata.

L’afer de la marquesa de Brinvilliers és ben paral•lel. Veiem una mica com va anar l’assumpte: Marie-Madeleine Dreux d’Aubray va néixer el 22 de juliol de 1630. El seu pare era Antoine Dreux d’Aubray, senyor d’Offémont i de Villiers, un home íntimament vinclat al govern de l’estat francès. La xiqueta era una criatura apassionada, desfurada, orgullosa, rica i, pel que sembla, posseïa també alguna virtut poc usual, com ara la vidència.

Paris. 12, rue Charles-V


Als vint-i-un anys es casà amb Antoine Gobelin, marquès de Brinvilliers, mestre d’armes del regiment de Normandia, tan orgullós, ben plantat i ric com ella. Esdevingué, doncs, marquesa de Brinvilliers. Això no impedí, com era habitual a l’època, que la jove es deixés engalipar amb les floretes d’altres homes de la mateixa classe social, acudint a festes, balls i timbes de joc que organitzava l’aristocràcia.

En alguns d’aquests actes socials es deixà seduir i grapejar per Godin de Sainte-Croix, capità de cavalleria i amic del seu marit. El pare de la jove d’ulls blaus, irritat pel comportament de la filla, va fer empresonar l’amant innocent a la Bastilla. Marie-Madeleine, curulla d’odi, jurà venjar-se». 

(Emili Gil, París, una guia màgica, pàgina 62).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada