La Cabotina

LA CABOTINA

  

«"La Cabotina" és un grapat de barraques de pedra molt humils que s’apleguen en un costat de la muralla exterior de Triêua (Triora, en italià). Segons la tradició era allí on es reunien totes les dones per preparar els ungüents i potingues que servien per guarir malalties. 

Com és natural, hi feien safareig, també, i es comentaven totes les coses que passaven al poble i llogarets dels voltants. A més a més, s’hi afegien també algunes velles i vídues que vivien isolades, en masos dispersos a la muntanya. Xerraven d’allò que se’n diu «coses de dones» i de segur que no devien parlar bé dels homes.

Al parer del Parlament, constituït únicament per mascles, era evident que existia una secta de femelles perverses, la seu principal de les quals era la Cabotina. Des d’aquí, a cavall d’una escombra, o d’un boc, es dirigien a la font de Campumavue, al toll de Lagudegnu, a la Rocca d’Andagna, al carall del Passo della Mezzaluna o a la font de la Noce, contrades on se celebraven els sàbats. Fins i tot es diu que de vegades es transformaven en ocells i volaven fins a l’illa de Gallinara, enfront d’Albenga. Increïble, fabulós, magnífic, tant de bo fos veritat. 

Però els membres d’aquell Parlament no opinaven igual, sinó tot el contrari: allò era malèfic, anava en contra de les «bones maneres» i s’havia de tallar de soca-rel. Aviat, doncs, s’estigmatitzà l’indret i se’l qualificà de lloc maleït». 

(Emili Gil, La màgia de Gènova, Triêua i Torí, pàgines 91-92) 

 Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com