 |
| «Fades dansant» («Älvalek», 1866), d'August Malmström |
Les fades de Cottingley
Els
éssers humans no coneixem cap altra manera d'encabir les fades sinó
en el camp de la ficció, sota el mantell protector d'etiquetes tan
generalistes i poc
concretes com ara les de la fantasia, el folklore o la fabulació. Es
sobreentén que la seva existència física no és real.
Però a principi
segle XX, quan dues nenes angleses declararen haver pres unes fotos
d'aquests éssers impossibles a Cottingley (Regne Unit), la premsa britànica es
mobilitzà. Arreu d'Europa es vessaren litres i litres de tinta parlant
de l'assumpte, el qual prengué unes dimensions notables. Fins i tot el
prestigiós Arthur Conan Doyle estudià l'afer i n'escrigué un llibre, L'arribada de les fades (The Coming of the Fairies,
1922).
Vegem a continuació la sèrie de cinc fotografies que commogueren
el món. Les imatges, malgrat el pas del temps, continuen posseint una
fascinació naïf que no té preu.
Frances Griffiths (10 anys) i les fades, fotografiades per la seva cosina
Elsie Wright (16 anys), el mes de juliol de 1917.
Fou publicada el 1920 a The Strand Magazine
Elsie Wright i un follet. Fotografia de Frances Griffiths,
setembre de 1917 (fou publicada el 1920 a The Strand Magazine)
Una fada sembla oferir un ram de campanetes a Elsie Wrigth.
Fotografia de Frances Griffiths (1920)
Frances Griffiths mira
contenta el salt d'una fada davant del nas.
La foto fou realitzada per
Elsie Wright, un dia d'agost de 1920
El niu de les fades (1920, publicada el 1921 a The Strand Magazine)
Frances Griffiths traspassà l'any 1986, i Elsie Wright ho féu el 1988.
Les dues cosines, en un article publicat l'any 1983 a The Unexplained, confessaven que les fotografies eren falsificacions fetes amb dibuixos copiats del llibre infantil Princess Mary's Gift Book, de Claude Arthur Shepperson. Però mantingueren que elles van veure fades de debò.
El cas de les fades de Cottingley inspirà la pel·lícula Fotografiant fades (Photographing Fairies, 1997, de Nick Willing).
L'afer,
que potser no és útil per al coneixement dels fenòmens ocults, sí que
ho és, en canvi, per al coneixement dels infants i del denominat "món
imaginari" dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada