EDWARD MORDRAKE
Anomalies and
Curiosities of MedicineGeorge M. Gould i Walter L. Pyle, on aplegaven un seguit
de curiositats mèdiques.
La «segona cara»
tenia un aspecte femení i segons va declarar el mateix Edward era diabòlica,
atès que durant les nits remorejava
contínuament «coses que només se senten a l’Infern», que el torturaven i no el
deixaven dormir. Els metges, que confirmaren que el «rostre demoníac» si bé no
podia articular paraules, ni menjar, ni beure, sí que reia, plorava, gemegava i
era capaç de fer sons, van considerar la possibilitat d’extirpar-lo; però cap no va veure’s amb cor d’intentar-ho,
ja que les tècniques cirúrgiques eren força limitades.
Edward, que viva en un pis de lloguer, es va penjar
als 23 anys dels barrots de ferro de la barana del seu balcó, l’any 1910.
Tanmateix hi ha força
indicis que indiquen que tot plegat va
ser una invenció literària del poeta Charles Lotin Hildreth, el qual els dies
11 i 14 de desembre de 1895 va publicar als diaris Parsons Daily Sun i Decatur
Herald, respectivament, diversos casos patològics que, segons ell, havia extret
de publicacions de la Royal Scientific Society londinenca. Hi havia escrit,
fins i tot, casos com el d’una aranya gegant amb rostre humà, un home amb
pinces de cranc en lloc de mans, sirenes i tritons. Ja uns anys abans, el 1874,
havia escrit al voltant dels arbres carnívors. El poeta morí als 39 anys, el
1896, just quan es publicava el llibre dels doctors George M. Gould i Walter L.
Pyle.
Tom Waits va
escriure una cançó, «Poor Edward», inspirada en el cas i editada a l'àlbum
«Alice» (2002).