La cripta oblidada

LA CRIPTA OBLIDADA

El número 14 bis del carrer Pierre Nicole (RER: Port-Royal, o Luxembourg) guarda un dels secrets més ocults de París: una cripta oblidada. Al dessota d’un aparcament anodí de cotxes, motos i altres vehicles que expulsen fum tòxic per a les persones humanes i animalets d’eixe món, s’hi conserva la cripta de l’antiga església de Notre-Dame des Champs, edificada presumptament per Sant Eloi, al segle VII, i enderrocada durant la Revolució (1789-1799). 

Església de Notre-Dame des Champs, al bulevard de Montparnasse

 

L’actual església de Notre-Dame des Champs que hi ha al número 91 del bulevard de Montparnasse (metro: Vavin, o Notre-Dame des Champs) es va construir entre 1867 i 1876, a una notable distància del lloc que ens interessa.

 

Plànol de la localització de la cripta

Nicole Bériou, historiadora i vicepresidenta de l’Associació per la Salvaguarda de la Cripta de Notre-Dame des Champs, no té cap dubte en afirmar que en aquest lloc, prop del qual s’hi ha trobat restes d’un culte romà a Mercuri, va iniciar-se la conversió al cristiniasme del poble gal de Lutècia, mitjançant la intermediació del llegendari bisbe Sant Denis (Sant Dionís, o Dionisi de París). Fins i tot gosa expressar que aquesta mateixa cripta fou un dels llocs on Sant Denis s’aixoplugà durant les persecucions i on celebrà els sants misteris.

Es creu que en aquest temple subterrani reposaven durant un temps les despulles dels reis francesos morts fora de París, abans de ser traslladats a la Basílica de Sant Denis. I és des d’aquí que s’iniciaven, ja al segle IV, les processons en homenatge a Sant Denis (fou decapitat entre els anys 250 i 272 de la nostra era). En breu: l’indret és encisat per una aurèola mística (i reial) indiscutible. El lliri del poder esperitual i el lliri del poder terrenal, la dualitat perpètua.

Llosa de Sant Reginald

A la nau, amb el sostre de voltes de canó, una llosa de pedra cobreix les despulles de Sant Reginald, mort l’any 1220, i el conjunt es completa amb una taula sobre la qual s’alça una estàtua de Sant Denis.

Text de la llosa de Sant Reginald

Poques han estat les persones que han accedit a aquest lloc, durant segles. Si bé és molt probable que en els darrers decennis hagi estat visitat sobretot per historiadors, arqueòlegs o altres especialistes més o menys acadèmics, també és cert que és un lloc ben suggerent per als amants del misteri, així com per als seguidors de qualsevol mena de secta o agrupació més o menys exòtica i/o esotèrica. Ja se sap que el ventre de la mare terra sempre ha atret a moltes persones. Tanmateix la cripta ha estat prou ben respectada.

Filtracions d'aigua

Des de 2012 s’hi ha detectat un risc important d’inundació, i les aigües ja han malmès una part del conjunt. Els amants del lloc crearen l’Associació per la Salvaguarda de la Cripta de Notre-Dame des Champs, una entitat, emperò, que no pot fer gaire cosa, econòmicament parlant. Amb les donacions, explica Nicole Bériou, l’accés al lloc ha estat una mica més ben protegit, però caldria assegurar el sanejament complet de la cripta, així com fer un bon sistema de ventilació. El cost total aproximat d’aquestes obres superaria els 30000 euros.

Accés a la cripta

L’Academie des Inscriptions et Belles Lettres, conscient del valors històric i cultural de l’indret, ha destinat una part del seu pressupost als treballs, i compta amb suport del consistori del districte (Vè arrondissement).
L’objectiu principal era, l’any 2016, que l’ajuntament prengués les cartes sobre l’assumpte i que es posés d’acord amb els dos copropietaris dels immobles que hi ha al damunt de la cripta. D’altra banda, Nicole Bériou esperava, segons apunta la periodista Marie-Anne Gairaud en un article a Le Parisien del 25 de desembre de 2016 («Paris: la cryte oubliée bientôt sauvée des eaux?»), que la Comission du Vieux Paris demanés la classificació històrica del lloc. 

Detall de l'escultura de Sant Dionís

La mateixa periodista, en el mateix diari, el 20 de novembre de 2018 publicà un article titulat «Paris: la crypte secrète bientôt ouverte au public?», en el qual afirmava que el pla d’acció per a preservar el lloc, que havia demanat el consistori del districte dos anys abans, havia estat acceptat, i que l’ajuntament estava negociant amb els propietaris (un dels quals havia acordat cedir per 1 euro la part de cripta que li correspon). L’adjunta al consistori encarregada del patrimoni, Karen Taïeb, deia que: «aquesta cripta té un valor patrimonial important. Desitgem que en un curt termini, després de les obres de seguretat, els parisencs la puguin visitar». (Fragment inèdit del llibre «París, una guia màgica», d'Emili Gil).