diumenge, 2 de desembre del 2018

La cripta oblidada


LA CRIPTA OBLIDADA



El número 14 bis del carrer Pierre Nicole (RER: Port-Royal, o Luxembourg) guarda un dels secrets més ocults de París: una cripta oblidada. Al dessota d’un aparcament anodí de cotxes, motos i altres vehicles que expulsen fum tòxic per a les persones humanes i animalets d’eixe món, s’hi conserva la cripta de l’antiga església de Notre-Dame des Champs, edificada presumptament per Sant Eloi, al segle VII, i enderrocada durant la Revolució (1789-1799). 

Església de Notre-Dame des Champs, al bulevard de Montparnasse
 
L’actual església de Notre-Dame des Champs que hi ha al número 91 del bulevard de Montparnasse (metro: Vavin, o Notre-Dame des Champs) es va construir entre 1867 i 1876, a una notable distància del lloc que ens interessa.

 
Plànol de la localització de la cripta



Nicole Bériou, historiadora i vicepresidenta de l’Associació per la Salvaguarda de la Cripta de Notre-Dame des Champs, no té cap dubte en afirmar que en aquest lloc, prop del qual s’hi ha trobat restes d’un culte romà a Mercuri, va iniciar-se la conversió al cristiniasme del poble gal de Lutècia, mitjançant la intermediació del llegendari bisbe Sant Denis (Sant Dionís, o Dionisi de París). Fins i tot gosa expressar que aquesta mateixa cripta fou un dels llocs on Sant Denis s’aixoplugà durant les persecucions i on celebrà els sants misteris.
Es creu que en aquest temple subterrani reposaven durant un temps les despulles dels reis francesos morts fora de París, abans de ser traslladats a la Basílica de Sant Denis. I és des d’aquí que s’iniciaven, ja al segle IV, les processons en homenatge a Sant Denis (fou decapitat entre els anys 250 i 272 de la nostra era). En breu: l’indret és encisat per una aurèola mística (i reial) indiscutible. El lliri del poder esperitual i el lliri del poder terrenal, la dualitat perpètua.



Llosa de Sant Reginald
A la nau, amb el sostre de voltes de canó, una llosa de pedra cobreix les despulles de Sant Reginald, mort l’any 1220, i el conjunt es completa amb una taula sobre la qual s’alça una estàtua de Sant Denis.

Text de la llosa de Sant Reginald
Poques han estat les persones que han accedit a aquest lloc, durant segles. Si bé és molt probable que en els darrers decennis hagi estat visitat sobretot per historiadors, arqueòlegs o altres especialistes més o menys acadèmics, també és cert que és un lloc ben suggerent per als amants del misteri, així com per als seguidors de qualsevol mena de secta o agrupació més o menys exòtica i/o esotèrica. Ja se sap que el ventre de la mare terra sempre ha atret a moltes persones. Tanmateix la cripta ha estat prou ben respectada.

Filtracions d'aigua
Des de 2012 s’hi ha detectat un risc important d’inundació, i les aigües ja han malmès una part del conjunt. Els amants del lloc crearen l’Associació per la Salvaguarda de la Cripta de Notre-Dame des Champs, una entitat, emperò, que no pot fer gaire cosa, econòmicament parlant. Amb les donacions, explica Nicole Bériou, l’accés al lloc ha estat una mica més ben protegit, però caldria assegurar el sanejament complet de la cripta, així com fer un bon sistema de ventilació. El cost total aproximat d’aquestes obres superaria els 30000 euros.

Accés a la cripta
L’Academie des Inscriptions et Belles Lettres, conscient del valors històric i cultural de l’indret, ha destinat una part del seu pressupost als treballs, i compta amb suport del consistori del districte (Vè arrondissement).
L’objectiu principal era, l’any 2016, que l’ajuntament prengués les cartes sobre l’assumpte i que es posés d’acord amb els dos copropietaris dels immobles que hi ha al damunt de la cripta. D’altra banda, Nicole Bériou esperava, segons apunta la periodista Marie-Anne Gairaud en un article a Le Parisien del 25 de desembre de 2016 («Paris: la cryte oubliée bientôt sauvée des eaux?»), que la Comission du Vieux Paris demanés la classificació històrica del lloc. 


Detall de l'escultura de Sant Dionís
La mateixa periodista, en el mateix diari, el 20 de novembre de 2018 publicà un article titulat «Paris: la crypte secrète bientôt ouverte au public?», en el qual afirmava que el pla d’acció per a preservar el lloc, que havia demanat el consistori del districte dos anys abans, havia estat acceptat, i que l’ajuntament estava negociant amb els propietaris (un dels quals havia acordat cedir per 1 euro la part de cripta que li correspon). L’adjunta al consistori encarregada del patrimoni, Karen Taïeb, deia que: «aquesta cripta té un valor patrimonial important. Desitgem que en un curt termini, després de les obres de seguretat, els parisencs la puguin visitar». (Fragment inèdit del llibre «París, una guia màgica», d'Emili Gil).


diumenge, 25 de novembre del 2018

Lo vídeo


A L'OMBRA DE TENEBRA
EL VÍDEO DE BENVINGUDA





Dimecres 21 de novembre de 2018 vaig gravar aquest vídeo de prova i, atès que el resultat no és tan terrífic com es podia esperar de bell antuvi, he resolt compartir-lo ací amb tots els lectors de Tenebra.

dimarts, 20 de novembre del 2018

Catalunya: indrets màgics





Catalunya: indrets màgics






Catalunya: indrets màgics és una col·lecció de set quaderns que tracten, cadascun d'ells, sobre el folklore, llegendes i fets paranormals dels llocs indicats.

Estan consagrats, respectivament, a:

1. Banyoles

2. El bosc de Savassona

3. Miravet

4. Pratdip

5. Tivissa

6. La Sénia

7. Girona









El preu de cada quadern és de 10 euros.

Si esteu interessats en adquirir-ne cap
podeu escriure a 
absentagil@yahoo.es

o bé a la pàgina de facebook d'Emili Gil






Cartell de la presentació a Barcelona de la col·lecció «Catalunya: indrets màgics», dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19.00 h., a la floristeria «El balconet de Sants» (Rambla del Brasil 40, bis. Metro: Badal). S'oferí un tastet de «L'Elixir de Llarga Vida» a tots els presents, elaborat amb elements naturals i seguint la tradició de les bruixes catalanes.

Més enllà del Bé i del Mal







QUADERNS
MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL






Els «Quaderns més enllà del Bé i del Mal» són una col·lecció d'escrits al voltant de personatges, fets, llegendes i mites relacionats amb la, diguem-ne, «cultura occidental» i que es troben en els fonaments de l'actual civilització caòtica de la qual en patim els efectes diàriament.

Aquesta és una col·lecció oberta que s'ampliarà progressivament; va ser iniciada el mes de març de 2018 amb sis títols; el mes de novembre de 2018 s'amplià amb el quadern dedicat a Edgar Poe, i el mes de setembre de 2019, amb els consagrats a Howard Phillips Lovecraft i al mític bosc artúric de Brocelianda. Ara com ara, els títols existents són:



LILIT
LA PRIMERA DONA

      ALEISTER CROWLEY 
      LA PERTETUÏTAT DE LA GRAN BÈSTIA 666



ELS NOU BARONS DE LA FAMA
L'ENGENDRAMENT MÍTIC DE LA NACIÓ CATALANA




      GEROLAMO SEGATO
      EL PETRIFICADOR


ERZSÉBET BÀTHORY
EL PREU DE LA BELLESA
 
 
        FRANÇOIS BERTRAND
        EL VAMPIR DE MONTPARNASSE

   
EDGAR POE 
UN ASSUMPTE PENDENT



        H. P. LOVECRAFT
        UNA APROXIMACIÓ



BROCELIANDA
EL MÍTIC BOSC ARTÚRIC



CRIPTOBOTÀNICA
ARBRES I FLORS QUE MENGEN CARN




















JACINT VERDAGUER
EXORCISMES ENTRE L'ATLÀNTIDA I EL CANIGÓ





















BRAM STOKER
A L'OMBRA DE DRÀCULA




GUY DE MAUPASSANT
LA FASCINACIÓ DE LA FOLLIA

























Els interessats en adquirir els
QUADERNS MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL
podeu escriure al correu electrònic
absentagil@yahoo.es

o bé al facebook
d'Emili Gil





divendres, 26 d’octubre del 2018

Els taüts de la brossa


ELS TAÜTS DE LA BROSSA





Dimecres 24 d’octubre de 2018, a dos quarts de nou del vespre, uns veïns del barri de Torreforta de Tarragona descobriren un parell de taüts buits, l'un sobre l'altre, al costat d’uns contenidors de la brossa, al carrer Francolí, no gaire lluny de la benzinera del barri de Ponent. Feren una fotografia que aviat es desplegà per les xarxes socials i arribà a les administracions. El president de l’Associació de Veïns de la Floresta, Miguel Ángel Cruz, va fer arribar la fotografia a la consellera de Recursos Humans de l’ajuntament, Ivana Martínez Valverde (PSC), la qual va encarregar als serveis de neteja (FCC) que retiressin de la via pública les caixes, tot i assenyalant, segons precisa el Diari de Tarragona del 25 d’octubre de 2018, que «miressin dins del contenidor orgànic per si hi havia restes humanes». S’hi personaren, doncs, el servei de neteja i la guàrdia urbana. No es trobaren restes humanes, però els agents constataren que els taüts semblaven autèntics i molt vells.



Els fèretres, sense tapa, presentaven un mal estat de conservació evident. Ningú no havia vist qui els havia deixat allà, entre el contenidor de matèria orgànica i el de paper. Finalment, aparegué un veí que afirmà haver vist d’on havien sortit les caixes: d’un magatzem d’una empresa de construcció del mateix carrer Francolí. Les autoritats contactaren amb el propietari, el qual els respongué no saber res de l’assumpte. A poc a poc al barri s’havia format un bon guirigall; hi havia qui pensava que la notícia sortiria a les primeres planes dels diaris i a les capçaleres dels telenotícies. 



Uns joves, sorpresos per l’aldarull que s’havia organitzat, trucaren a la guàrdia urbana i declararen haver estat ells qui havien deixat els taüts al carrer Francolí. Es tractava d’un parell de caixes que s’havien utilitzat com a atrezzo en un  «passatge del terror» al barri de l’Albada, l’any passat. Segons ells, un amic els havia deixat el magatzem per guardar alguns dels elements decoratius del «túnel del terror» (que enguany preparen a Riuclar). Alguns dels objectes que eren a la intempèrie s’havien fet malbé, degut a les darreres pluges, i decidiren dur els taüts al contenidor més proper. Van demanar disculpes, assegurant que mai se’ls havia passat pel cap  fer-ho amb cap mala intenció. Es van endur de nou les caixes cap al magatzem amb la intenció de tallar-les i cremar-les. Ateses les circumstàncies ningú no els denuncià i la policia tampoc els multà.

dimarts, 25 de setembre del 2018

TV Terres de l'Ebre




Emili Gil parla dels seus llibres
a TV Terres de l'Ebre

en acabat de presentar la novel·la
El convent (Rex Mundi)

La Sénia,
dissabte 18 d'agost de 2018


dimarts, 24 de juliol del 2018

Edward Mordrake


EDWARD MORDRAKE


El presumpte cap momificat d'Edward Mordrake


Edward Mordrake (també Modrake) va néixer  l’any 1887  amb una malformació estranya de diprosopia (també diprosopius) que consistia en l’existència d’una segona cara a la part posterior del seu crani.  El cas es va donar a conèixer públicament al llibre Anomalies and Curiosities of Medicine (octubre de 1896), dels doctors George M. Gould i Walter L. Pyle, on aplegaven un seguit de curiositats mèdiques.

La «segona cara» tenia un aspecte femení i segons va declarar el mateix Edward era diabòlica, atès que durant les nits  remorejava contínuament «coses que només se senten a l’Infern», que el torturaven i no el deixaven dormir. Els metges, que confirmaren que el «rostre demoníac» si bé no podia articular paraules, ni menjar, ni beure, sí que reia, plorava, gemegava i era capaç de fer sons, van considerar la possibilitat d’extirpar-lo;  però cap no va veure’s amb cor d’intentar-ho, ja que les tècniques cirúrgiques eren força limitades.

Edward,  que viva en un pis de lloguer, es va penjar als 23 anys dels barrots de ferro de la barana del seu balcó, l’any 1910.

Tanmateix hi ha força indicis que indiquen que  tot plegat va ser una invenció literària del poeta Charles Lotin Hildreth, el qual els dies 11 i 14 de desembre de 1895 va publicar als diaris Parsons Daily Sun i Decatur Herald, respectivament, diversos casos patològics que, segons ell, havia extret de publicacions de la Royal Scientific Society londinenca. Hi havia escrit, fins i tot, casos com el d’una aranya gegant amb rostre humà, un home amb pinces de cranc en lloc de mans, sirenes i tritons. Ja uns anys abans, el 1874, havia escrit al voltant dels arbres carnívors. El poeta morí als 39 anys, el 1896, just quan es publicava el llibre dels doctors George M. Gould i Walter L. Pyle.

Tom Waits va escriure una cançó, «Poor Edward», inspirada en el cas i editada a l'àlbum «Alice» (2002).