dimarts, 24 de juliol del 2018

Edward Mordrake


EDWARD MORDRAKE


El presumpte cap momificat d'Edward Mordrake


Edward Mordrake (també Modrake) va néixer  l’any 1887  amb una malformació estranya de diprosopia (també diprosopius) que consistia en l’existència d’una segona cara a la part posterior del seu crani.  El cas es va donar a conèixer públicament al llibre Anomalies and Curiosities of Medicine (octubre de 1896), dels doctors George M. Gould i Walter L. Pyle, on aplegaven un seguit de curiositats mèdiques.

La «segona cara» tenia un aspecte femení i segons va declarar el mateix Edward era diabòlica, atès que durant les nits  remorejava contínuament «coses que només se senten a l’Infern», que el torturaven i no el deixaven dormir. Els metges, que confirmaren que el «rostre demoníac» si bé no podia articular paraules, ni menjar, ni beure, sí que reia, plorava, gemegava i era capaç de fer sons, van considerar la possibilitat d’extirpar-lo;  però cap no va veure’s amb cor d’intentar-ho, ja que les tècniques cirúrgiques eren força limitades.

Edward,  que viva en un pis de lloguer, es va penjar als 23 anys dels barrots de ferro de la barana del seu balcó, l’any 1910.

Tanmateix hi ha força indicis que indiquen que  tot plegat va ser una invenció literària del poeta Charles Lotin Hildreth, el qual els dies 11 i 14 de desembre de 1895 va publicar als diaris Parsons Daily Sun i Decatur Herald, respectivament, diversos casos patològics que, segons ell, havia extret de publicacions de la Royal Scientific Society londinenca. Hi havia escrit, fins i tot, casos com el d’una aranya gegant amb rostre humà, un home amb pinces de cranc en lloc de mans, sirenes i tritons. Ja uns anys abans, el 1874, havia escrit al voltant dels arbres carnívors. El poeta morí als 39 anys, el 1896, just quan es publicava el llibre dels doctors George M. Gould i Walter L. Pyle.

Tom Waits va escriure una cançó, «Poor Edward», inspirada en el cas i editada a l'àlbum «Alice» (2002).

dilluns, 23 de juliol del 2018

La Pedra dels Sacrificis



LA PEDRA DELS SACRIFICIS
DEL BOSC DE SAVASSONA



 
Entre tots els «bolos» que hi ha a Savassona, la denominada Pedra o Arca dels Sacrificis era el sancta sanctorum de les bruixes, diuen; l’altar natural on es sacrificava el bestiar i, potser de manera ocasional, alguna vida humana —innocent o no— com a oferiment a algun déu o deessa de l’antigor. 
 
El poder de fascinació que ofereix la Pedra dels Sacrificis és innegable, no tan sols per les seves dimensions monumentals, sinó també pels esgrafiats misteriosos de simbologia evidentment esotèrica, així com per les canalitzacions per on, a parer de l’investigador Josep Maria Armengou, «baixava la sang de les víctimes per a ser recollida com a ungüent màgic i si més no per a fertilitzar la terra» (Els misteris de la Catalunya màgica, 1991).
 
Sebastià d’Arbó explica que «tots els rituals màgics autèntics, ja des del principi dels temps, s’han celebrat amb sacrificis d’animals o persones, perquè l’autenticitat de la litúrgia màgica així ho exigia; si no hi ha sacrifici no hi ha sang, la sang és energia; si no hi ha sang no hi ha transmutació d’energia vital; si no hi ha força energètica no hi ha acte màgic i aleshores el ritual no és complet. Fins i tot la religió cristiana utilitza la sang (ara simbòlicament) per fer la transmutació en vi i donar autentitcitat al ritual de la Santa Missa (al principi del cristianisme sacrificaven per a això animals)». 
 
Afegeix que en aquest bosc encara es fan rituals secrets de màgia negra i satanisme. Les diverses excavacions arqueològiques que s’han fet al terme han tret a la llum dotzenes de cadàvers, sobretot de nenes petites i dones. La llegenda assegura que al cim d’aquesta mola enorme el diable en persona presidia els sàbats que s’hi celebraven. 
 
(Fragment del quadern El bosc de Savassona, màgia megalítica, de la col·lecció «Catalunya: indrets màgics»).