El «Poe Toaster»

EL POE TOASTER

La llosa original sota la qual fou sebollit Edgar Poe

Des de la dècada de 1930 (alguns investigadors, emperò, precisen la data de 1949, el centenari de la mort d'en Poe) i fins l’any 2010, circulava una llegenda urbana que assegurava que cada mitjanit del 19 de gener -data del naixement d'Edgar Poe-, abans de les cinc de la matinada, visitava la tomba del poeta i escriptor una figura fosca abillada de negre, amb un bastó de fusta amb puny d’or i un barret d’ala ampla (les versions del gaiato difereixen segons qui ho explica). Hi deixava tres roses i una ampolla de conyac mig buida (o mig plena), que l’endemà trobaven els empleats del cementiri.  

Cal tenir en compte que Edgar Poe té dos clots, al fossar de Westminster Burying Ground (Baltimore, Estats Units). L’un és a la part posterior de Westminster Hall, i a la llosa hi ha un baixrelleu d’un corb, en commemoració al poema The Raven (1845). Allà hi foren soterrats el seu avi, el general David Poe, el seu germà Henry Leonard Poe, i el mateix poeta i escriptor. L’altre sepulcre és força més sumptuós, ja que es tracta d’un monument de marbre construït i erigit l’any 1875, amb donatius populars i situat a la part frontal del fossar, al davant de Fayette St. És costum que els visitants hi deixin una moneda d’un cèntim com a record. En aquesta tomba es reuniren les restes d’Edgar Poe (el 17 de novembre de 1875), Virginia Eliza (la seva cosina i dona) i Maria Clemm (la seva tieta i sogra).

 

Les dues tombes d'Edgar Poe

El cas és que amb el pas dels anys el mite del «visitant misteriós» es va fer popular; a l’individu desconegut se’l denominà «The Poe Toaster» («Aquell qui brinda per Poe», ja que «to toast» en anglès significa «brindar») i se n’augmentaren alguns detalls, com ara el fet que, de vegades, la misteriosa presència deixava al peu del sepulcre uns fulls de paper en els quals expressava la devoció que sentia per les obres i vida del traspassat poeta i escriptor. Fins aquí tot és ben romàntic.

Com també és romàntica l’actitud que adoptà, a partir de 1976, en Jeff Jerome, director de la Casa Museu de Poe. Segons ell, des de l’any suara citat, va ser testimoni de la visita puntual del misteriós personatge. Per respecte, mai no s’hi apropà, ni va provar de dirigir-li la paraula: en Jeff simplement volia comprovar, in situ, que la presència era real.

Jeff Jerome

Emperò, qui era el desconegut?

De bell antuvi molta gent va pensar que l’individu enigmàtic era en Jeff Jerome, ateses les facilitats que tenia per entrar al fossar. Així les coses, l’any 1983 en Jeff va decidir que un grup de gent l’acompanyés en la vigilància, amb la condició que no s’havia d’interrompre en cap moment, i sota cap circumstància, al Poe Toaster; simplement era qüestió de constatar-ne la presència.

També es deia que el «ritual» formava part d’una mena d’iniciació d’alguna secta secreta, o discreta. O potser es tractava, senzillament, d’una bretolada extravagant, però ben innocent, d’una colla d’amics. Tanmateix el fet anecdòtic quedava «reduït» al territori de Baltimore (havia aparegut alguna referència als diaris locals, durant la dècada de 1950), i als fans més apassionats d’en Poe.

 

Jeff Jerome

El romanticisme, emperò, es començà a esquerdar quan l’any 1990 la revista Life publicà un article al voltant de la llegenda urbana i una fotografia en blanc i negre (feta per un tal Bill Ballenberg) del misteriós tipus al davant de la tomba original d’en Poe. A partir de llavors se n’anà tot en orris, i la gernació que volia veure el Poe Toaster a qualsevol preu es multiplicà. En Jeff va haver de prendre de debò la batuta: davant dels impostors que es feien passar pel visitant enigmàtic, el director de la Casa Museu d’en Poe contactà amb el «visitant de debò» i sembla que acordaren una clau secreta perquè pogués accedir sense problemes al clos la nit del 19 de gener.

Fotografia publicada per la revista Life, l'any 1990

Habitualment als missatges escrits que restaven l’endemà al peu de la llosa hom hi llegia: «No t’oblido, Edgar» o «Fins sempre!» i d’altres d’estil similar. Però l’any 1993 es trobà una nota ben diferent: «The torch will be passed» («Es passarà la torxa»), que, al parer dels entesos, anunciava un canvi de persona, com si d’una cursa olímpica es tractés. No obstant això, no va ser fins l’any 1999 quan els testimonis van detectar que el tros de cabell que es veia per dessota del barret del desconegut no era el mateix de sempre: semblava més negre, no tenia tants pèls blancs. Llavors es van convèncer que es tractava d’un altre individu, sense dubte més jove, potser el fill, que continuava la «tradició» del «ritual».

Porta d'accés al fossar

La decadència final s’inicià amb el nou segle, i amb l’escrit que deixà l’any 2001 en el qual va predir, i va errar!, l’equip guanyador de la Super Bowl, el nom que rep el partit de campionat (la final) de la National Football League de futbol americà. Els seguidors del Poe Toaster es quedaren ben sorpresos en advertir que no havia fet cap referència literària en el text, i encara més perplexos romangueren quan, l’any 2004, als fulls hi havia una crítica explícita a l’estat francès per no haver-se unit a l’aliança anglo-espanyola contra l’Irak. Viure per veure. Pa i circ. Era evident que aquest Poe Toaster no responia a les mateixes motivacions de l’anterior.

Simulacre realitzat per una cadena de televisió local, i en la tomba equivocada

S’havia especulat que «el primer visitant» havia de ser un admirador fervent d’en Poe, un home culte; es palesava que el «segon» no li arribava ni a la sola de la sabata.

Malgrat això, centenars de persones estaven disposades a fer el pelegrinatge any rere any i el 2006 una multitud «assaltà» el visitant misteriós, per tal de revelar-ne la identitat, i si no fou agredit va ser per la intervenció dels guardians del cementiri. Des de llavors, les mesures de seguretat van augmentar.

 

Al bicentenari del naixement d'en Poe, la nit del 19 de gener de 2009 va ser la darrera que aparegué el Poe Toaster. Des de llavors ningú no n'ha tornat a saber res més.

La «primera» tomba d'Edgar Poe

Els «experts» diuen que les tres roses al·ludeixen al propi Poe, a Virginia Eliza (la seva cosina i dona) i Maria Clemm (la seva tieta i sogra). Algun «estudiós» s’ha mostrat sorprès pel fet que el licor triat fos conyac i no pas ginebra, que és un aiguardent més comú i aquell que, amb tota probabilitat, més sovint va beure l’autor en vida. 

Virgina Eliza Clemm

La meva teoria personal és que «el desconegut original del 19 de gener» era un gran coneixedor de l’obra d’Edgar Poe, i molt conscient que sense les traduccions al francès d’en Charles Baudelaire era molt probable que l’escriptor nord-americà, i les seves obres, haguessin romàs en l’oblit pels segles dels segles. Així doncs, m’és prou fàcil, i lògic, imaginar que per a una persona d’Estats-Units prendre uns glops de conyac, una beguda típicament francesa, és una manera simbòlica d’homenatjar en Poe i en Baudelaire al mateix temps.

La «segona» tomba d'Edgar Poe

 Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com