dilluns, 19 de febrer de 2018

La Cala Fosca


LA CALA FOSCA




     Una antiga rondalla ens explica com Pirene, filla del rei Tubal (segons la mitologia catalana, ja que segons la mitologia grega és filla del rei Bèbrix), després de ser alliberada de l’incendi dels Pirineus per Hèracles (aquesta versió assegura que no hi va morir socarrimada), va voler conèixer el litoral i, en contemplar les delícies de la mar, va resoldre establir-s’hi. 


     Amb aquesta fita va recórrer tota la costa, sense que es decidís: la badia de Roses li semblà massa gran, la cala Aiguablava de Begur massa pedregosa, etc. Tot indicava que la deessa, o princesa, s’inclinaria per alguna platja de Calella o bé de Llafranc. La nau, emperò, va patir una avaria passades les Illes Formigues, prop del Cap Gros, on van haver de tocar terra per reparar l’embarcació. La princesa va tocar la sorra i li semblà extraordinàriament suau i fina. Decidí que els seus servents hi construïssin allí un palau ben ferm, entre la terra i el mar.


     Els pescadors de la zona quedaren admirats, no tan sols amb la nova construcció, que incorporà horts, jardins i camps de conreu, sinó també amb la saviesa, simpatia, generositat, gràcia i bellesa sense parió de la jove. Tothom volia ser prop d’ella, cantava com els àngels i de pretendents en tenia a cabassos. 

     El senyor feudal de la contrada, que vivia al proper castell de Sant Esteve, també va quedar-ne enamorat i li demanà per casar-s’hi, una proposta que la noia refusà. Irat per la resposta negativa, ordenà d’amagat cremar el castell de Pirene de nit, quan tothom dormia. 

     Diuen que la roca ennegrida (Roca Fosca) que hi ha avui al mig de la platja de la Cala Fosca és l’única resta de la fortalesa.
 

 Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada