dijous, 14 de març de 2019

Baudelaire i la venus blanca


BAUDELAIRE I LA VENUS BLANCA


Bust de Madame Sabatier, atribuït a A. Clésinger, circa 1847





A l’igual que Jeanne Duval fou la «venus negra» de Baudelaire, Apollonie Sabatier fou la «venus blanca». El seu nom de bateig era Aglaé-Joséphine Savatier i, als cercles literaris, fou coneguda com la Présidente. Nasqué el 7 d’abril de 1822 a Mézières (en algunes biografies posen que nasqué a Estrasbourg, l’any 1821). L’escultura Femme piquée par un serpent (Dona picada per una serp), d’Auguste Clésinger, representa la xicota als vint-i-cincs anys. De voluptuoses i belles formes arrodonides, la talla de Clésinger obtingué un gran èxit popular al Saló de 1847, essent, tanmateix, durament criticada pels cercles acadèmics, ja que la consideraven escandalosa. Actualment és al Musée d’Orsay. Inicialment l’estàtua s’intitulà Rêve d’amour (Somni d’amor), i es diu que s’obtení a partir d’un motlle pres sobre el mateix model en viu. Ai, les males (o bones) llengües! 

Femme piquée par un serpent (1847), d'Auguste Clésinger
 
Sigui com sigui, també és ben cert que un retrat de Vincent Vidal que, malgrat que és oficialment sense data devia pintar, si fa no fa, en la mateixa època que Clésinger l’esculpia, ens mostra la mossa plena de vida i rodejada de flors. 

Retrat de Madame Sabatier (circa 1847), de Vincent Vidal

Temps era temps, un dia hi havia Alfred de Musset, Félix Arvers, Roger de Beauvoir, Guttinguer, Alfred Mosselman i altres xicots, recolzats a la barana del balcó de l’Hôtel Pimodan, on residien, a l’illa de Saint-Louis, a París. Just al davant, al moll d’Anjou, hi havia les instal·lacions de l’Escola de Natació. Van sortir-ne  tres noies joves i boniques, a les quals afalagaren. Una d’elles era Madame Sabatier, que aviat esdevingué l’amant d’Alfred Mosselman. 
 
Femme piquée par un serpent (1847), d'Auguste Clésinger

Mosselman (1810-1867) era un industrial, comerciant, administrador, i banquer, entre altres «oficis» que procedia d’una família adinerada. Menava una vida, diguem-ne, «dissoluta», i instal·là la senyoreta Sabatier en un immoble prou luxós, al carrer Frochot número 4 (metro: Pigalle). 

Alfred Mosselman segons el quadre Monsieur et Madame Mosselman et leus deux filles (1848) d'Alfred Dedreux
Diuen que tres eren les gràcies que resplendien, sobretot, en ella: bondat, bellesa i joia. Amb només vint-i-dos anys, la noia, amb el recolzament del seu amant oficial —que, altra banda, no era gens gelós—, organitzà trobades al seu salon, on acudien artistes i amics, saludats i coneguts, entre els quals s’hi comptava Théophile Gautier, Flaubert, Alexandre Dumas (pare), Maxime du Camp i Charles Baudelaire. Gautier la va elogiar: «mai no exigí que li diguéssim floretes, fins i tot permetia que els homes parléssim, en la seva presència, de les coses més serioses i abstractes». Tots, unànimement, van decidir anomenar-la la Présidente perquè, entre altres virtuts, tenia la de cuinar força bé i aconseguir, sovint, que els homes es posessin d’acord. 

Auguste Clésinger cap a l'any 1855. Fotografia de Nadar

Baudelaire la va idealitzar, i li enviava, anònimament, cartes amb poemes, els quals, al parer dels entesos, conformen el segon «cicle d’Eros» de Les flors del mal. La primera carta que li envià data del 9 de desembre de 1852, i va acompanyada amb el poema «À une Femme trop gaie» («A una dona molt alegre»), que esdevindrà «À Celle qui est trop gaie» («A aquella que és molt alegre») i que, segons l’opinió d’alguns experts, estaria compost per uns versos originalment dedicats a una altra noia (Marie Daubrun), però que adaptà per a Madame Sabatier. 

Llenç inacabat de Thomas Couture, en el qual hi apareixen, presumptament, Charles Baudelaire i Madame Sabatier

Els crítics destaquen que en aquestes poesies sovint hi apareix la figura de l’àngel, que seria sinònim de Madame Sabatier. Per a Baudelaire simbolitzà moltes coses, aquesta dona: des d’un amor platònic fins a l’amistat en el sentit més pur. Una mescla de femella somniada, impossible, redemptora. Per antítesi a Jeanne Duval, ja que Apollonie Sabatier era rossa i més aviat de pell pàl·lida, esdevingué la «venus blanca» del poeta. 

Una de les galerades de Les fleurs du mal (1857).

Jordi Llovet, a les notes de la seva traducció (2007) de Les flors del mal apunta que aquesta dama «hauria pogut treure Baudelaire dels braços de la “Venus negra”, la mulata Jeanne Duval; però el poeta va decidir no tirar massa avant aquesta relació». Més endavant, Llovet ens diu que el 30 d’agost de 1857 «Madame Sabatier es lliura a Baudelarie: fracàs de la relació», i que l’endemà mateix, 31 d’agost, «Baudelaire trenca la relació amb Madame Sabatier, però queden amics». 


El poeta s’anà desil·lusionant d’ella paulatinament i es deixaren de veure cap a l’any 1862. Traspassà el 3 de gener de 1890, a la població de Neuilly-sur-Seine, a tocar de París.
La tomba de Madame Sabatier (1822-1890) és al cementiri vell de Neuilly-sur-Seine (3, rue Victor Noir; metro: Pont de Neuilly i Les Sablons). A la llosa de marbre, ornada amb una mena d’urna, hi ha una creu en baix relleu i el nom gravat, en majúscula: APOLLONIA.




Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada