dissabte, 20 d’abril de 2019

Drac amb lleons


DRAC AMB LLEONS


«Drac amb lleons», una escultura de Simone Moschino, al Bosc de Bomarzo
Segons els entesos, aquesta escultura és obra de Simone Moschino (1553-1610). La figura del drac és tothora present en la mitologia grega i també en la tradició cristiana (Sant Jordi ferint el monstre amb la llança; recordeu que qui mata el drac no és pas Sant Jordi, sinó l’arcàngel Miquel, amb una espasa). 


Pel que fa a la tradició grega, el mite del drac prové d'una disfressa amb la qual Zeus va escapolir-se del seu pare Cronos (Saturn, en la mitologia romana), que volia devorar-lo (recordeu el quadre Saturn devorant un fill, de Goya?): el futur rei dels déus es va transformar en la constel·lació del Drac i es va salvar de les queixalades de son pare (simbolisme tant d’incest, com de canibalisme).



Si mirem amb atenció el presumpte drac, i ens adonem de les formes més aviat delicades i suggestives, potser direm que és ben possible que, de fet, es tracti més aviat d’una víbria, o vibra, la femella mitològica del drac, amb les típiques ales de quiròpter.



Pel que fa als lleons, alguns autors diuen que, en realitat, es tracten d’uns animals irrecognoscibles, malgrat que aparentin lleons o bé gossos o llops. Francament, es podria tractar, perfectament, d’un lleó (amb una cabellera abundant) i una lleona (amb la closca pelada). Però ja coneixem la lleona de Girona (que s’assembla a una bèstia estranya) i els simiots d’Arles de Tec, Sant Andreu de Sureda i Besalú (similars a lleons, o altres mamífers amb el cap gros). Si ens hi fixem bé, també hi ha un altre «lleó» sota la gropa del drac, que potser ja ha estat abatut.


A nivell evangèlic, el lleó correspon a Marc i, simbòlicament, a l’element del foc (en algunes tradicions paganes s’identifica amb el sol). Des d’una lectura alquimista, el lleó se situa entre el fènix (l’ocell de foc, el món superior) i el drac (representació de la matèria primera inferior). La presència de dos lleons, però de sexe diferent, exposa la contraposició entre allò fix (principi masculí) i allò volàtil (principi femení). El tercer «lleó» significaria el Triangle, la Trinitat, el 3 en definitiva: naixement, vida, mort.



Hi ha qui hi veu, en aquesta escultura, una referència explícita a l'Extrem Orient, i creu que és deguda a la fascinació del duc Orsini per l'exotisme d'aquelles terres llunyanes.

Gravat de Lucantonio degli Ubierti

També existeix un gravat de Lucantonio degli Uberti (1503-1553), adaptant un dibuix original de Leonardo da Vinci (1452-1519), que representa un drac lluitant amb un parell de lleons, en una escena molt similar i, si fa no fa, de l’època que es construïa el parc de Bomarzo. És possible que Pier Francesco Orsini la veiés i manés construir una reproducció en tres dimensions al llavors encara jove escultor Simone Moschino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada