LA NÚVIA DE LES OMBRES

 

La núvia de les ombres

(Aquest conte forma part del llibre «Retorn a La Sénia extraordinària», que algun dia o nit publicaré, si la Dama de la Dalla m'ho permet. Encara manca molta feina a fer, anys de treball i supervivència. Santa Paciència). 

     El Cementiri Vell d’Antusa (País d’Àtram) és un indret ple de llegendes urbanes que fan la vida més distreta i esdevenen temes de conversa entre amics, coneguts i familiars. Diuen que entre les làpides més antigues i les estàtues desgastades pel pas del temps i la serena, la foscor s'hi arrauleix fins i tot sota el sol potent de migdia. Els veïns asseguren que, quan el vent bufa entre els mausoleus, s’escolten plors, gemecs i veus planyívoles, que ells interpreten com a ressons d’ànimes atrapades entre aquest món i un altre.

     Entre aquestes fantasies, diuen que quan la boira s’aferra a les tombes com un llençol de cendra, apareix una dama blanca. És una dona, vestida amb una peça de seda, brodada amb fils daurats com si haguessin estat teixits per mans d’àngels o dimonis. Camina descalça sobre la grava, indiferent al fred que li hauria de mossegar la pell. Els seus ulls, foscos i insondables, busquen quelcom entre les lloses i túmuls, com si esperés trobar-hi un rostre conegut.

     Ningú no sap el seu nom, simplement l’anomenen amb l’epítet de “la núvia de les ombres”. Expliquen que, fa molts i molts anys, havia estat la promesa d’un jove noble, fill d’una família poderosa de la ciutat. La nit abans del casament, ell fou assassinat per una mà desconeguda (afers tèrbols de l’alta societat), i ella, boja de dolor, es va posar el vestit de noces i va caminar fins al cementiri per unir-se al seu estimat en la mort. Però la mort no la va voler rebre. En canvi, va condemnar la seva ànima a vagar eternament per aquell lloc, atrapada entre l’amor i l’oblit.

     Algunes de les persones que han gosat entrar al cementiri de nit afirmen que l’han vista: “és com una ombra blanca entre les tombes, amb els llavis corbats en un somriure melangiós”, assenyala Agustina Claret, una fotògrafa del barri interessada en la parapsicologia.

     N’hi ha que creuen que busca encara el seu promès, i d’altres es pensen que espera una nova ànima a qui poder estimar, algú prou valent per quedar-se amb ella per sempre.

 

Emili Gil

La Sénia (Montsià, República de Catalunya), dimecres 29 de gener de 2025.

Fotografies: Agustí Claret.

Model: Ària Montagut.