A l'ombra de Tenebra

 

 

 JACINT VERDAGUER I EL MONT

 

 «Entre les moltes excursions, s’hi compta l’estada que va fer del 25 de juliol al 9 de setembre de 1884 al Santuari de la Mare de Déu del Mont, del qual deixà escrit que "dels molts santuaris de Catalunya i de fora d’ella, que he visitat, mai cap no se m’havia aparegut tan bell com ara mateix el de la Mare de Déu del Mont". 

»Des d’aquest cim privilegiat s’inspirà per escriure alguns versos del que seria el seu gran poema èpic, Canigó, que aleshores ja tenia força avançat (iniciat el 1879, durant la seva estada al Vallespir). "Veig el Canigó cara a cara, i faig algunes enraonades amb ell", va escriure al seu amic Jaume Collell. Als estius següents, i fins el 1888, va fer-hi escapades de més curta durada.

»Actualment a l’albergueria del Mont podem contemplar l’habitació i el llit on va dormir en Jacint Verdaguer, entre d’altres objectes relacionats amb la seva vida i obra. També hi ha un monòlit i una escultura del poeta erigida en record i homenatge. 

»Dedicà diverses composicions a aquest «niu d’àligues», com qualificava ell: "Oh Mare de Déu del Mont, / ¿com tan alta sou pujada, / en un “trono” de penyals / dalt al cim d’una muntanya? / ¿És per sentir els Angelets, / o per rebre el bes de l’alba, / o per abastar un estel, / el més bell de l’estelada?"».

Fragment de la pàgina 12 del quadern Jacint Verdaguer: exorcismes entre l'Atlàntida i el Canigó (2020), d'Emili Gil. Fotografia: escultura de Jacint Verdaguer a l'exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont, dimarts 26 de maig de 2009.