Notes sobre
LA CASA DELS GATS
Mònica Llobera i Adrover
La Casa dels Gats, d’Emili Gil,
s’inscriu en la tradició del realisme màgic i la narrativa simbòlica catalana
contemporània, amb una clara empremta del fantàstic gòtic europeu i un evident
diàleg intertextual amb figures com Edgar Poe, Charles Baudelaire, H.P.
Lovecraft, Sheridan Le Fanu o Jean Ray. Estructurada com un manuscrit trobat,
amb introducció i epíleg d’un narrador extern (Bernat Riuverd), l’obra juga
deliberadament amb els límits entre realitat i ficció, memòria i fantasia, en
un relat de descobriment personal i transfiguració existencial.
L’ús del marc narratiu epistolar i
metatextual, mitjançant la figura del vigilant que troba el text en una casa
abandonada, connecta amb la tradició romàntica i gòtica. Aquest recurs permet a
l’autor emmarcar la història principal (el manuscrit anònim) dins d’una capa de
versemblança pseudo-històrica i misteriosa, evocant revistes pulp i
autors de weird fiction. L’efecte és doble: d’una banda, s’estableix una
distància irònica i crítica; de l’altra, es reforça la idea que la història
forma part d’un coneixement ocult o marginal, revelat per atzar.
El protagonista, un home gris, solitari, atrapat en una rutina laboral alienant, inicia una recerca introspectiva i espiritual a través de les seves passejades nocturnes. La trobada amb la “Casa dels Gats” i la figura enigmàtica de la Russy li permeten obrir-se a mons simbòlics, arquetípics i inconscients.
Els gats, especialment els negres,
adquireixen un valor simbòlic polièdric: animals liminars entre la vida i la
mort, representants de l’antic Egipte, protectors místics, figures de l’instint
i el misteri. L’univers felí funciona com pont entre el món racional i el
màgic, entre el jo aparent i el jo profund.
La casa no només és l’espai físic del
relat, sinó també un espai psíquic i simbòlic: un lloc de revelació, de trobada
amb allò desconegut de si mateix, i d’entrada a altres dimensions (recordem la
trapa al pis inferior, on es troba el manuscrit). Així, la casa s’erigeix en
metàfora de l’inconscient, amb les seves estances, misteris i portes ocultes.
Russy, l’àvia misteriosa, és la guardiana
d’un saber antic, vinculat a Egipte, als rituals, als gats i al simbolisme
esotèric. Representa una figura arquetípica de la Dona Sàvia o Ànima, tal com
la defineix C.G. Jung: una presència que guia el protagonista cap al seu
autèntic ésser.
L’estil de Gil és ricament literari,
d’inspiració decadentista i simbolista, amb referències constants a la
literatura europea del XIX i XX (Nerval, Poe, Baudelaire, Maupassant, Verne,
Ruyra...). El llenguatge fluctua entre la narració directa i l’evocació
poètica, i manté un to introspectiu i melancòlic, molt proper al monòleg
interior. L’ús reiterat de cites literàries i intertextualitat crea una
atmosfera culta, a voltes autoreflexiva, que intensifica la dimensió metafísica
del text.
La
Casa dels Gats es pot situar en la confluència de diversos gèneres:
Realisme
màgic: l’entrada d’elements extraordinaris en un entorn aparentment realista.
Fantasia
fosca: l’ús d’elements màgics o sobrenaturals amb una tonalitat d’inquietud o
misteri.
Narrativa
d’idees: la presència de reflexions sobre la societat, la cultura i
l’existència.
Autoficció simbòlica: la veu del protagonista reflecteix una experiència personal mitificada, amb ressons filosòfics i poètics.
La novel·la actua com un relat de
transformació interior. L’Edmond —un home que es percep a si mateix com “gris”—
travessa una experiència liminar que el condueix cap a una nova percepció de la
realitat. Això s’inscriu en la tradició del viatge iniciàtic, però des d’una
òptica urbana, contemporània i decadent. El manuscrit trobat és tant una
crònica externa com un mite personal d’il·luminació.
La
Casa dels Gats és una obra ambiciosa i subtil que, sota
una aparença de narració fantàstica convencional, desplega una profunda
meditació sobre la solitud, la identitat, el misteri i el simbolisme del món.
Emili Gil aconsegueix, amb una veu pròpia i una arquitectura narrativa
refinada, integrar influències diverses —des del decadentisme i la weird
fiction fins a la filosofia de la percepció— en una proposta que beu de la
tradició catalana, però que dialoga amb la gran literatura europea de l’ombra i
la nit.
Si us interessa adquirir la novel·la de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada