Etiquetes

dilluns, 6 d’abril del 2026

El cerç del vers

 



El cerç del vers

 d'Emili Gil

Ressenya de Clara Rius Montclús


     Hi ha llibres que arriben com una brisa suau que desperta la pell, i d’altres que irrompen com un vent sobtat carregat de memòria, de vida i d’una força tel·lúrica que transforma. “El cerç del vers”, d’Emili Gil, pertany a la segona categoria. És un poemari que no es limita a ser llegit: s’escolta, es respira i, sobretot, es viu. Gil convoca un univers poètic que beu de tres afluents que es barregen amb una habilitat sorprenent:

1)    La tradició literària: des de la musicalitat verlainiana fins als clarobscurs baudelairians.

2)    L’arrelament a una geografia íntima: La Sénia, la Tinença de Benifassà, els Ports, el Montsià.

3)   La celebració del cos, de l’obscuritat, del mite i del desig, elements que l’autor converteix en un paisatge emocional i simbòlic.

     El llibre està organitzat en blocs que, més que seccions, funcionen com a “climes”, com a estats de l’ànima. El lector hi transita com qui recorre una serralada completa: els paratges d’infantesa i memòria de “El Paradís”, la ferida de l’amor i la llum tèrbola de l”Amort”, l’embriaguesa sensorial de “Delícies dionisíaques”, el món numinós i llegendari de “Màgiques”, fins a arribar al pols urbà (“Urbs, urbis”, “Parisenques”), la intimitat (“Tendreses i sensualitats”, "Nadales"), el record (“Tardorals”, "A Lluís Bas Ferrer", “A Fèlix Mas”) i la transcendència ("Als càtars", “Les Set Carasses", "Magnum Opus”).


     D’entre totes les virtuts del poemari, n’hi ha tres que brillen amb especial intensitat:

     1. L’arrelament mític i geogràfic: la poesia de Gil no només descriu un territori: el funda. Cada vers és una geologia emocional on l’olivera, el vent, les coves, els cims, els rius i els pobles es converteixen en personatges. L’autor recupera i reactiva un imaginari propi del Maestrat històric i de les Terres de Cruïlla, dotant-lo d’una força literària que rarament trobem en la poesia catalana contemporània.

     2. La veu poètica, entre la ferida i la celebració: en els poemes amorosos i d’ombra, Gil aconsegueix un equilibri difícil: la seva veu és vulnerable i alhora orgullosa, íntima i al mateix temps universal. Hi ha una tensió interna —entre el desig i la renúncia, entre el record i la pèrdua— que converteix molts poemes en dards directes al lector. És una poesia que s’acosta sense filtres, però amb una cura formal constant.

     3. La sensualitat verbal i la musicalitat: el llibre està travessat per un impuls musical evident. El poeta treballa les imatges amb una intensitat sensorial que fa que els versos gairebé es puguin tocar. En la secció dionisíaca, especialment, la llengua esdevé matèria: vi, pell, llum, boca, foscor. Aquest vessant no és gratuït; respon a la voluntat de concebre la poesia com a espai ritual, com una experiència total.


     Esdevé així, doncs, una obra viva, en moviment constant. L’autor mateix ho afirma a la introducció: aquest és un llibre de ventades, obert, en procés. I, tanmateix, aquest caràcter mutable no el fa menys sòlid: “El cerç del vers” és un mosaic coherent, una invitació a travessar un món heterogeni però unit per un fil de veu inequívoc.

     Llegir-lo és com posar-se davant d’un finestral al bell mig de la llevantada: les paraules colpegen, remouen, desperten. Hi ha poemes que es llegeixen amb la calma de qui observa un paisatge antic; d’altres, amb l’alè accelerat de les nits que deixen marca.

     “El cerç del vers” és un poemari que confirma Emili Gil com una de les veus més genuïnes, imaginatives i emocionalment contundents de la poesia catalana actual. Un llibre que combina tradició i experimentació, realitat i mite, cos i vent.

Un llibre que, senzillament, fa venir ganes de rellegir-lo. És un volum que recomanaria tant a estudiosos de la poesia contemporània com a lectors que busquen emoció immediata. Un llibre que creix, que s’expandeix i que deixa, com el cerç, una empremta perdurable en el cor i en la memòria.

 

Clara Rius Montclús, professora de Literatura Catalana Contemporània.

Montfalcó Murallat, dilluns, 6 d’abril de 2026.


EL CERÇ DEL VERS disponible a: https://www.amazon.es/EL-CER%C3%87-DEL-VERS-sagetes/dp/B0GQ92B394



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada