El cerç del vers
d'Emili Gil
Ressenya de Clara Rius Montclús
Hi ha llibres que arriben com una brisa
suau que desperta la pell, i d’altres que irrompen com un vent sobtat carregat
de memòria, de vida i d’una força tel·lúrica que transforma. “El cerç del vers”,
d’Emili Gil, pertany a la segona categoria. És un poemari que no es limita a
ser llegit: s’escolta, es respira i, sobretot, es viu. Gil convoca un univers
poètic que beu de tres afluents que es barregen amb una habilitat sorprenent:
1) La
tradició literària: des de la musicalitat verlainiana fins als clarobscurs
baudelairians.
2) L’arrelament
a una geografia íntima: La Sénia, la Tinença de Benifassà, els Ports, el
Montsià.
3) La celebració del cos, de l’obscuritat, del mite i del desig, elements que l’autor converteix en un paisatge emocional i simbòlic.
El llibre està organitzat en blocs que, més que seccions, funcionen com a “climes”, com a estats de l’ànima. El lector hi transita com qui recorre una serralada completa: els paratges d’infantesa i memòria de “El Paradís”, la ferida de l’amor i la llum tèrbola de l”Amort”, l’embriaguesa sensorial de “Delícies dionisíaques”, el món numinós i llegendari de “Màgiques”, fins a arribar al pols urbà (“Urbs, urbis”, “Parisenques”), la intimitat (“Tendreses i sensualitats”, "Nadales"), el record (“Tardorals”, "A Lluís Bas Ferrer", “A Fèlix Mas”) i la transcendència ("Als càtars", “Les Set Carasses", "Magnum Opus”).
D’entre totes les virtuts del poemari,
n’hi ha tres que brillen amb especial intensitat:
1. L’arrelament mític i geogràfic: la
poesia de Gil no només descriu un territori: el funda. Cada vers és una
geologia emocional on l’olivera, el vent, les coves, els cims, els rius i els
pobles es converteixen en personatges. L’autor recupera i reactiva un imaginari
propi del Maestrat històric i de les Terres de Cruïlla, dotant-lo d’una força
literària que rarament trobem en la poesia catalana contemporània.
2. La veu poètica, entre la ferida i la
celebració: en els poemes amorosos i d’ombra, Gil aconsegueix un equilibri
difícil: la seva veu és vulnerable i alhora orgullosa, íntima i al mateix temps
universal. Hi ha una tensió interna —entre el desig i la renúncia, entre el
record i la pèrdua— que converteix molts poemes en dards directes al lector. És
una poesia que s’acosta sense filtres, però amb una cura formal constant.
3. La sensualitat verbal i la musicalitat:
el llibre està travessat per un impuls musical evident. El poeta treballa les
imatges amb una intensitat sensorial que fa que els versos gairebé es puguin
tocar. En la secció dionisíaca, especialment, la llengua esdevé matèria: vi,
pell, llum, boca, foscor. Aquest vessant no és gratuït; respon a la voluntat de
concebre la poesia com a espai ritual, com una experiència total.
Esdevé així, doncs, una obra viva, en
moviment constant. L’autor mateix ho afirma a la introducció: aquest és un
llibre de ventades, obert, en procés. I, tanmateix, aquest caràcter mutable no
el fa menys sòlid: “El cerç del vers” és un mosaic coherent, una invitació a
travessar un món heterogeni però unit per un fil de veu inequívoc.
Llegir-lo és com posar-se davant d’un
finestral al bell mig de la llevantada: les paraules colpegen, remouen,
desperten. Hi ha poemes que es llegeixen amb la calma de qui observa un
paisatge antic; d’altres, amb l’alè accelerat de les nits que deixen marca.
“El cerç del vers” és un poemari que
confirma Emili Gil com una de les veus més genuïnes, imaginatives i
emocionalment contundents de la poesia catalana actual. Un llibre que combina
tradició i experimentació, realitat i mite, cos i vent.
Un
llibre que, senzillament, fa venir ganes de rellegir-lo. És un volum que
recomanaria tant a estudiosos de la poesia contemporània com a lectors que
busquen emoció immediata. Un llibre que creix, que s’expandeix i que deixa, com
el cerç, una empremta perdurable en el cor i en la memòria.
Clara Rius Montclús, professora de Literatura Catalana Contemporània.
Montfalcó Murallat, dilluns, 6 d’abril de 2026.
EL CERÇ DEL VERS disponible a: https://www.amazon.es/EL-CER%C3%87-DEL-VERS-sagetes/dp/B0GQ92B394




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada