LA CRIPTA OBLIDADA
El
número 14 bis del carrer Pierre Nicole (RER: Port-Royal, o Luxembourg)
guarda un dels secrets més ocults de París: una cripta oblidada. Al
dessota d’un aparcament anodí de cotxes, motos i altres vehicles que
expulsen fum tòxic per a les persones humanes i animalets d’eixe món,
s’hi conserva la cripta de l’antiga església de Notre-Dame des Champs,
edificada presumptament per Sant Eloi,
al segle VII, i enderrocada durant la Revolució (1789-1799).
 |
| Església de Notre-Dame des Champs, al bulevard de Montparnasse |
L’actual
església de Notre-Dame des Champs que hi ha al número 91 del bulevard de
Montparnasse (metro: Vavin, o Notre-Dame des Champs) es va construir
entre 1867 i 1876, a una notable distància del lloc que ens interessa.
 |
| Plànol de la localització de la cripta |
Nicole Bériou, historiadora i vicepresidenta de l’Associació per la
Salvaguarda de la Cripta de Notre-Dame des Champs, no té cap dubte en
afirmar que en aquest lloc, prop del qual s’hi ha trobat restes d’un
culte romà a Mercuri, va iniciar-se la conversió al cristiniasme del
poble gal de Lutècia, mitjançant la intermediació del llegendari bisbe
Sant Denis (Sant Dionís, o Dionisi de París). Fins i tot gosa expressar
que aquesta mateixa cripta fou un dels llocs on Sant Denis s’aixoplugà
durant les persecucions i on celebrà els sants misteris.
Es creu
que en aquest temple subterrani reposaven durant un temps les despulles
dels reis francesos morts fora de París, abans de ser traslladats a la
Basílica de Sant Denis. I és des d’aquí que s’iniciaven, ja al segle IV,
les processons en homenatge a Sant Denis (fou decapitat entre els anys
250 i 272 de la nostra era). En breu: l’indret és encisat per una
aurèola mística (i reial) indiscutible. El lliri del poder esperitual i
el lliri del poder terrenal, la dualitat perpètua.
 |
| Llosa de Sant Reginald |
A la nau, amb el
sostre de voltes de canó, una llosa de pedra cobreix les despulles de
Sant Reginald, mort l’any 1220, i el conjunt es completa amb una taula
sobre la qual s’alça una estàtua de Sant Denis.
 |
| Text de la llosa de Sant Reginald |
Poques han estat les
persones que han accedit a aquest lloc, durant segles. Si bé és molt
probable que en els darrers decennis hagi estat visitat sobretot per
historiadors, arqueòlegs o altres especialistes més o menys acadèmics,
també és cert que és un lloc ben suggerent per als amants del misteri,
així com per als seguidors de qualsevol mena de secta o agrupació més o
menys exòtica i/o esotèrica. Ja se sap que el ventre de la mare terra
sempre ha atret a moltes persones. Tanmateix la cripta ha estat prou ben
respectada.
 |
| Filtracions d'aigua |
Des de 2012 s’hi ha detectat un risc important
d’inundació, i les aigües ja han malmès una part del conjunt. Els amants
del lloc crearen l’Associació per la Salvaguarda de la Cripta de
Notre-Dame des Champs, una entitat, emperò, que no pot fer gaire cosa,
econòmicament parlant. Amb les donacions, explica Nicole Bériou, l’accés
al lloc ha estat una mica més ben protegit, però caldria assegurar el
sanejament complet de la cripta, així com fer un bon sistema de
ventilació. El cost total aproximat d’aquestes obres superaria els 30000
euros.
 |
| Accés a la cripta |
L’Academie des Inscriptions et Belles Lettres, conscient del
valors històric i cultural de l’indret, ha destinat una part del seu
pressupost als treballs, i compta amb suport del consistori del
districte (Vè arrondissement).
L’objectiu principal era, l’any 2016, que l’ajuntament prengués les cartes sobre l’assumpte i que es posés d’acord amb els dos copropietaris dels immobles que hi ha al damunt de la cripta. D’altra banda, Nicole Bériou esperava, segons apunta la periodista Marie-Anne Gairaud en un article a Le Parisien del 25 de desembre de 2016 («Paris: la cryte oubliée bientôt sauvée des eaux?»), que la Comission du Vieux Paris demanés la classificació històrica del lloc.
L’objectiu principal era, l’any 2016, que l’ajuntament prengués les cartes sobre l’assumpte i que es posés d’acord amb els dos copropietaris dels immobles que hi ha al damunt de la cripta. D’altra banda, Nicole Bériou esperava, segons apunta la periodista Marie-Anne Gairaud en un article a Le Parisien del 25 de desembre de 2016 («Paris: la cryte oubliée bientôt sauvée des eaux?»), que la Comission du Vieux Paris demanés la classificació històrica del lloc.
 |
| Detall de l'escultura de Sant Dionís |
La mateixa periodista, en el mateix diari, el 20 de novembre
de 2018 publicà un article titulat «Paris: la crypte secrète bientôt
ouverte au public?», en el qual afirmava que el pla d’acció per a
preservar el lloc, que havia demanat el consistori del districte dos
anys abans, havia estat acceptat, i que l’ajuntament estava negociant
amb els propietaris (un dels quals havia acordat cedir per 1 euro la
part de cripta que li correspon). L’adjunta al consistori encarregada
del patrimoni, Karen Taïeb, deia que: «aquesta cripta té un valor
patrimonial important. Desitgem que en un curt termini, després de les
obres de seguretat, els parisencs la puguin visitar». (Fragment inèdit
del llibre «París, una guia màgica», d'Emili Gil).
