divendres, 24 d’abril de 2020

Telipogon Diabolicus


Telipogon Diabolicus




Un nom com aquest és d’allò més suggestiu. Tanqueu els llums, acluqueu els ulls, somrieu perpètuament i somnieu sense límits. Bonic, bonic de debò, com l’estimat Vampyrotheutis Infernalis (el calamars vampir), sorgit dels acollidors i inhòspits abismes marins. Cal reconèixer que, de tant en tant, els científics tenen bones pensades i s’assemblen als poetes (en realitat, hi ha molts doctors i metges que escriuen ficció, i ho fan força bé). En fi, que sí, que no és cap ficció, que un vegetal, malgrat que aquest no sigui carnívor (si més no, de moment), ben real ha estat batejat amb el bonic i incomparable nom de Telipogon Diabolicus


De fet, és una espècie de la família de les orquídies localitzada al sud de Colòmbia, entre Putumayo i Nariño, que va ser documentada el 8 de juliol de 2016, a la revista digital PhytoKeys (vol. 65,‎ 2016, p. 113–124) [1], per Marta Kolanowska, Dariusz L. Szlachetko i Ramiro Medina Trejo, que va ser qualificada de seguida d’espècie en perill crític d’extinció i va ser inclosa a la llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN; mai no he entès gaire la moda, o ara ja costum, persistent de les sigles de les entitats).

Les seves característiques principals són, potser, les flors translúcides, els pètals glabres (mancats de pèls) i, per descomptat, el motiu del nom de Diabolicus: el gynostemium, o columna, que és d’un color de vi ranci, o vermut, entre roig i marró, sembla un cap de dimoni, de diable entremaliat.
Bonic, bonic de debò. Suggestiu i alliberador.


[1] Vegeu: https://phytokeys.pensoft.net/article/8674/element/7/0/oncidiinae/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada