RAFFLESIA ARNOLDII
La rafflesia arnoldii és una planta paràsita dels arbres (sovint creix
sobre les seves arrels) que habita als boscos humits d’Indonèsia i que
s’ha trobat, sobretot, a les illes de Borneo i Sumatra. Estèticament és
ben bonica i es considera que té la segona flor més gran del planeta (la
més gran és l’amorfofal•lus titànic –Amorphophallus titanium-,
anomenada bunka bangkai, en indonesi, que significa, literalment, «flor cadàver»; també és molt bonica).
La rafflesia arnoldii va ser localitzada a Sumatra i descrita, per primera vegada, l’any 1818 pels naturalistes Thomas Stamford Raffles i Joseph Arnold. La flor, de color vermellós i ataronjat, pot tenir un metre de diàmetre i pesar uns 11 quilograms. Desprèn una forta olor (fètida, diuen els científics; tot i que pel que fa als gustos, ja se sap que hi ha de tot), i tenen cinc pètals o lòbuls carnosos, que emeten calor i mimetitzen la pudor d’un animal mort, per tal d’atraure les mosques carronyeres (mosques blaves), que la pol•linitzen. Al centre de la flor, hi ha una cavitat amb punxes esmolades que pot contenir un litre d’aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada