Telipogon Diabolicus
Un
nom com aquest és d’allò més suggestiu. Tanqueu els llums, acluqueu els ulls,
somrieu perpètuament i somnieu sense límits. Bonic, bonic de debò, com
l’estimat Vampyrotheutis Infernalis (el
calamars vampir), sorgit dels acollidors i inhòspits abismes marins. Cal
reconèixer que, de tant en tant, els científics tenen bones pensades i
s’assemblen als poetes (en realitat, hi ha molts doctors i metges que escriuen
ficció, i ho fan força bé). En fi, que sí, que no és cap ficció, que un vegetal,
malgrat que aquest no sigui carnívor (si més no, de moment), ben real ha estat
batejat amb el bonic i incomparable nom de Telipogon
Diabolicus.
De
fet, és una espècie de la família de les orquídies localitzada al sud de
Colòmbia, entre Putumayo i Nariño, que va ser documentada el 8 de juliol de
2016, a la revista digital PhytoKeys (vol. 65, 2016,
p. 113–124) [1],
per Marta Kolanowska, Dariusz L. Szlachetko i Ramiro Medina Trejo, que
va ser qualificada de seguida d’espècie en perill crític d’extinció i va ser
inclosa a la llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la
Natura (UICN; mai no he entès gaire la moda, o ara ja costum, persistent de les
sigles de les entitats).
Les
seves característiques principals són, potser, les flors translúcides, els
pètals glabres (mancats de pèls) i, per descomptat, el motiu del
nom de Diabolicus: el gynostemium, o
columna, que és d’un color de vi ranci, o vermut, entre roig i marró, sembla un
cap de dimoni, de diable entremaliat.
Bonic,
bonic de debò. Suggestiu i alliberador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada