Berthe de Courrière

Berthe de Courrière

Escultura Femme piqué par un serpent, d'Auguste Clésinger

Al bonic cementiri del Père-Lachaise, a París, a una dotzena de metres passada la tomba de Chopin, a la dreta, hi ha deu esglaons que davallen. Els baixo. Després, quatre més. Cap avall. Ara sóc en una de les tombes amb regust satànic més cèlebres del recinte. Es tracta de la darrera llar de Berthe de Courrière (1852-1916), enterrada amb dos dels seus amants: l’escultor Auguste Clésinger (1814-1883), el qual abandonà Madame Sabatier «la Présidente» per anar-se’n amb Berthe, i immortalitzà la darrera en diverses escultures, com ara la Marianne (símbol de la República Francesa), al Senat; la Femme piquée par un serpent (1847), al Musée d’Orsay; Léda et le cygne (1864), al Musée de la Picardie d’Amiens, i la France, de l’Exposició Universal de 1878, i l’escriptor Rémy de Gourmont (1858-1915); la tèrbola relació que mantingué amb aquest autor es manifesta a la novel·la Sixtine, roman de la vie cérébrale (1890) i a Les lettres à Sixtine (1921). A Portraits du Prochain Siècle (1894), la descriu així: «cabalista i ocultista, instruïda en la història de les religions i les filosofies asiàtiques, fascinada pel vel d’Isis, iniciada, mitjançant perilloses i particulars experiències, a les més temibles meravelles de la màgia negra».   És també de Rémy de Gourmont l’encertada frase: «quan un poble ja no gosa defensar la seva llengua, està madur per a l’esclavatge». 

Tomba de Clésinger, Gourmont i Courrière

El nom de la bruixa no fou escrit a la llosa per a evitar escàndols. És per això que, de vegades, es troben rastres de cerimònies en una tomba que és a tocar, on hi ha enterrada una altra Berthe, que no és la Courrière, però és fàcil confondre’s. A la Guide Pittoresque et occulte des cimetières parisiens (1972), Pierre Mariel ens diu que, de vegades, s’hi ha trobat ofrenes ben curioses: gripaus, rates mortes i, fins i tot, algun cadàver de gat negre. 

Escultura Léda et le cygne, d'Auguste Clésinger

Entre d’altres, Berthe de Courrière fou també amant dels escriptors Villiers de l’Isle-Adam, Léon Bloy, Sully Prudhomme i de Joris-Karl Huysmanns (fou la model del personatge Hyacinthe Chantelouve, de Là-bas, l’encarregada d’iniciar el narrador al món de la màgia i l’ocultisme) i era coneguda, en els cercles esotèrics, amb el sobrenom de «la musa de les misses negres». Amiga de Félicien Rops i Barbey d’Aurevilly sentia una fascinació irrefrenable pels eclesiàstics, i tingué un afer amb l’ex-abat Joseph-Antonie Boullan, qualificat d’herètic i erotòman (que Huysmans «retratà» amb el personatge del doctor Johannes) i que, en teoria, era qui l’havia de guarir de les seves tendències exhibicionistes i ninfòmanes. També es diu que la Courrière provà de mantenir relacions amb un jove Alfred Jarry (que la qualificà de «vell dromedari»), sense èxit.  

La Marianne, de Clésinger

D’altra banda, robava hòsties consagrades de les esglésies i les donava de menjar als gossos. 
Tot un caràcter, la Courrière!

Tomba de Clésinger, Gourmont i Courrière