A tocar de l’esplèndida església de
Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, hi ha una construcció senzilla i humil. És un
comunidor.
I què és un comunidor?
Llegim a l’Enciclopèdia Catalana
que es tracta d’una petita edificació en forma de porxo obert als quatre vents,
coberta, situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia
les tempestes i pedregades. Molt bé. I què significa el verb «comunir»?
Trobem el significat a la mateixa Enciclopèdia Catalana: «conjurar
el mal temps amb oracions i exorcismes». Bé. I a qui se li atribuïa sovint el
mal oratge durant l’Edat Mitjana, època en la qual foren construïts els
comunidors? Resposta immediata: a les bruixes.
Vet aquí, doncs, un dels vells
edificis que han romàs dempeus des d’aleshores (el de Porqueres és dels millors
conservats) i que demostren la fe dipositada en els capellans per a dominar els
poders de la natura... i de les bruixes.
Aquest comunidor és, per tant, un clar
exemple d’una construcció ben material (carnal, física) amb finalitats d’usos
màgics i/o paranormals (espirituals, esotèrics).
També és, alhora, una resta ben
palpable de la cristianització del territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada